Primer ple després de ser regidora


Avui, 1 d’octubre, es fa estrany parlar de quelcom que no sigui sobre aquest mateix dia de fa dos anys, quan més de 2,2 milions de catalanes i catalans vam exercir el nostre dret a l’autodeterminació, votant en el referèndum organitzat i defensat per totes i tots nosaltres. Defensat, sí, perquè ens vam haver de defensar de la violència de l’Estat que va enviar gairebé 10.000 membres dels cossos i forces de seguretat per a estomacar avis i àvies, dones i homes, que només volien votar.

 

 

Però sí, parlaré d’una altra cosa, la vida és així i segueix, per importants que siguin els problemes que afrontem. Parlaré de política municipal, perquè ahir va ser dia de ple.

Ahir tornava a la sala de plens per primer cop després d’acomiadar-me com a regidora-portaveu de SOM Gramenet en finalitzar el passat mandat. Tornava a ser espectadora del ple, com ja havia fet abans d’ocupar el meu seient de l’oposició durant gairebé dos anys, precisament des d’aquella tardor de 2017 que recordava a l’inici.

No descobreixo res de nou si dic que seguir el ple municipal és un avorriment. Sap greu dir-ho, però és un fet. És el format? És la sala de plens, que no és gaire agradable? Són els temes, que no arriben prou a la gent? És que no s’informa prou? Segurament és la suma de tot això i més. L’avantatge de viure’l com a espectadora és que pots marxar quan vols :-). Bé, en realitat el gran avantatge és que t’estalvies l’enorme feinada i l’estrès que suposa preparar un ple.

 

 

De seguida vaig constatar que es mantenen dos clàssics: “següent punt, Sr. Secretari” i “això ja ho estem fent”. Amb aquestes dues frases el govern municipal s’estalvia la major part dels debats. Un o més grups de l’oposició fa una treballada argumentació sobre un tema, que sovint interpel·la al govern en algun sentit i, en acabar, l’Alcaldessa deixa anar la famosa frase: “Següent punt, Sr. Secretari”, obviant qualsevol mena de resposta. És, si no una falta de respecte, sí una falta de ganes de parlar i aprofundir en els temes, demostrant una incapacitat per a escoltar i analitzar propostes de l’oposició.

El segon clàssic, “això ja ho estem fent”, se’l reserven per a les mocions. Les que interpel·len directament a temes municipals, de la seva competència, mai les aproven pel simple motiu de què tot el que se’ls demana SEMPRE ja ho estan fent i, per tant, no cal que se’ls demani de fer. En fi…

Per parlar una mica de les coses concretes que van passar ahir, finalment sembla que s’aprovarà (encara és aprovació inicial) una demanda de SOM Gramenet de fa anys: un recàrrec a l’IBI pels tenidors de pisos buits. El recàrrec serà del 50% de la quota líquida. Sembla que ara sí, des del març ja existeix el reglament (RD 7/2019), que ordena l’aplicació de la llei reguladora d’hisendes locals en aquest respecte. Nosaltres sempre hem opinat que voler és poder, i que anem tard. A Catalunya tenim la llei 14/2015 que ja contempla, fins i tot, la cessió obligatòria a l’administració d’immobles buits, i que també s’obvia. Bé, si més no, benvinguda sigui aquesta mesura de recàrrec sobre l’IBI, que caldrà seguir i analitzar quins fruits dona.

També hi va haver un punt d’intercanvi de parcel·les amb el Consell Comarcal del Barcelonès en l’àrea on ha d’anar el nou institut, al Raval, i un punt de modificacions de crèdit on es barrejaven diversos temes per obligar l’oposició a votar coses que no vol o negar-se a coses que sí voldria, un altre clàssic.

En les mocions i declaracions, a banda de la del Correllengua, que s’aprova sempre per aquestes dates (amb la intervenció impertinent de C’s: clàssic), es va aprovar una “Declaració institucional en suport a les mobilitzacions juvenils de lluita contra el canvi climàtic, i per un món sostenible i pels drets ambientals de les presents i futures generacions.”. 29 paraules al títol. És habitual que el nombre de paraules al títol sigui inversament proporcional a la intensitat del que es demana o es pretén fer, però no siguem dolents.

En aquest cas, em remeto a la intervenció del Miqui Rodríguez en nom de Rebel·lió o Extinció Gramenet, “cal fer més i més de pressa”. Emergència: “Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata.” (IEC). No cal dir res més.

 

 

La moció de Cs per a l’anàlisi de l’impacte sobre la mobilitat i la qualitat ambiental de la nova ordenació de tràfic (traducció: “que pel Facebook tothom està rajant del carril bici de Llorenç Serra, portem el safareig al ple”), en concret, les rèpliques inversemblants de la Maria Duarte, van ser massa per a mi i vaig marxar.

Acabo amb un apunt sobre l’oposició. La ciutadania de Santa Coloma va decidir al maig reforçar el govern municipal i afeblir l’oposició, això és un fet. Només hi ha 10 regidores i regidors a l’oposició. De l’oposició d’esquerres, que és la que ens importa a nosaltres, només repeteix 1 regidor (1.5, per a ser acurats) i aquesta inexperiència es nota molt, de moment. Esperem que vagin agafant el pols i donin més canya, sabent que el govern sempre tindrà el recurs del “següent punt, Sr. Secretari”.

 

Anna Pérez

Ex-regidora portaveu de SOM Gramenet


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *