La Cooperativa; una eina útil als barris populars?


La Cooperativa; una eina útil als barris populars?

Inicio aquest article amb una pregunta per forçar als qui ho llegiu a que hi reflexioneu de forma honesta. Despreneu-vos de la càrrega idealista i romàntica que pugui arrossegar en les vostres consciències i feu un exercici radical de descens al món material i pragmàtic que us envolta.

La cooperativa pot ser útil? Útil per a què? Útil per a qui? Li diríeu al vostre veí a l’atur; ei! Doncs munta’t una cooperativa i problema solucionat! …No?

Potser sí, alguns molt convençuts ho fem. Alguns als que el lloc de treball sempre ha sigut una eina de combat. Alguns als que les relacions d’explotació entre capital i treball els ha fet bullir la sang. Alguns als que allò que els fa actuar és l’ànsia per unes relacions socials més justes i harmòniques. Aquests sempre hi seran, i la batalla d’idees és un dels fronts que mai es pot abandonar.

Però tornant del món de les idees al barri, no ens podem quedar en apel·lar a un estat de consciència determinat i molt menys en caure en l’autocomplaença. Per tal de fer extensiu el model d’empresa cooperativa cal que aquest doni una resposta massiva i trenqui el cercle dels convençut per a esdevenir referència dels qui el sistema no els ha deixat opció a veure més enllà de la seva necessitat més immediata.

La cooperativa ha d’omplir consciències i panxes al mateix nivell. Ha de ser un motor de canvi social alhora que genera llocs de treball estables. És l’única manera de fer avançar un model que, quan tingui el poder suficient podrà destapar la fal·làcia de la igualtat d’oportunitats. Qui no es mou no escolta el soroll de les seves cadenes, va dir una.

Dit això, l’empresa cooperativa no pot ser presa com un ens aïllat, com un model únic, suficient i excloent d’altres formes accessòries d’organització de la producció i reproducció de la vida. S’ha d’incloure dins d’una estratègia i una visió més àmplia, en el que altres formes comunitàries, així com públiques, en son complementàries.

En els barris populars es pot comprovar que trencar el cercle dels convençuts és una tasca difícil. Això es deu a que els subjectes han estat històricament expulsats dels espais de gestió i decisió, reduïts a meres mercaderies en els seus llocs de treball monòtons i principalment pràctics.

Derivat de l’anterior, trobem que les principals competències es donen en àmbits de l’economia productiva, professionals en el millor dels casos. En aquest sentit, s’incorpora a l’anterior la dificultat i risc d’afrontar elevats graus d’inversió per accedir als mitjans de producció per poder desenvolupar l’activitat econòmica, a diferència d’altres sectors de professions més liberals. Als barris populars hi ha molta força de treball i molt poc capital acumulat.

Una bona manera de trencar el cercle i gestionar les problemàtiques de la falta de trajectòria en àmbits de gestió i decisió, així com l’elevat grau d’inversió que requereixen els sectors principals d’activitat, és generant polítiques públiques agosarades que facin capgirar la intervenció en l’economia fins el moment dirigida a gestionar els interesos de les grans corporacions a fomentar, acompanyar i invertir en mitjans de producció gestionats de forma cooperativa.

Jordi Pastor


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *