Per una Festa Major participativa i lliure de masclisme!


Copia de AnunciFestesMirallSOM-001

 

Des de SOM Gramenet us volem desitjar una bona festa major i us animem a participar del conjunt d’activitats de la Festa Major i de la Festa Major Alternativa!

 

Tot seguit us copiem l’article publicat al tercer número del SOMRIU: Festa Major: espectadors o protagonistes?

 

 ¿Ens conformem a ser simples espectadors d’actuacions decidides pels polítics i tècnics de l’Ajuntament, o bé volem poder participar en la confecció de la programació, i fins i tot tenir l’oportunitat de col·laborar en la seva preparació o execució?

La Festa Major d‘estiu és una de les cites anuals més importants de la ciutat. Santa Coloma té dues festes majors, la d’hivern, que cau el dia de Santa Coloma, 31 de desembre, i és històricament la festa major de la localitat, i la d’estiu, sorgida el 1895 quan la burgesia barcelonina que estiuejava en el poblet rural que fa cent anys era Santa Coloma, va començar a muntar una festa per acomiadar les vacances abans de tornar-se’n a Barcelona.

Deixant de banda un agost que ha estat un desert a la ciutat, sense cap activitat cultural ni de lleure, als mesos de juny i juliol es van celebrar tot un seguit de festes als barris i districtes que van escalfar els motors per a la Festa Major d’ara.

Quan la festa major era la festa del poble

Actualment, la Festa Major d’estiu és un pàl·lid reflex del que era als anys vuitanta. Avui la festa l’organitza pràcticament tota l’Ajuntament, però és important recordar o saber que sempre no va ser així. A finals dels setanta i els vuitanta, sent alcalde Lluís Hernández, l’Ajuntament va demanar a les associacions de veïns i altres entitats que organitzessin la Festa Major. Va ser l’època daurada de la Festa, on literalment eren riuades de gent les que feien seus els carrers de la ciutat, mentre una pila d’entitats muntaven actuacions.

Tot això va anar decaient a mesura que l’Ajuntament es va anar fent càrrec de la programació, i ja va canviar completament de caràcter quan va suprimir la fira d’entitats, tancant l’espai dels anomenats “xiringuitos”.

Cap al 1997, el protagonisme de la Festa Major passa dels ciutadans i les entitats a l’Ajuntament. Mentre els tècnics municipals programen la majoria d’actes, l’Ajuntament nomena una comissió de festes més decorativa que decisòria, però que permet al govern socialista fer veure que la festa segueix sent participativa. Pura façana.

Afortunadament, Santa Coloma segueix sent una ciutat viva i activa, encara que hi hagi gent a l’Ajuntament que li dolgui. Una mostra ho són les activitats realitzades per les colles de cultura popular i tradicional catalanes, les quals dediquen molts esforços, perquè cada vegada reben menys recursos, per oferir el correfoc, la diada castellera, la cercavila de colles, la trobada gegantera…

Debat sobre el model de festa

Des de fa tres anys, l’Ajuntament ha tornat a organitzar la Fira d’entitats al Parc de Can Zam, intentant imitar els antics ”xiringuitos”. És una bona notícia, ja que permet a les associacions de la ciutat mostrar el que fan, compartir un punt de trobada i guanyar uns diners que els ajudin a finançar les seves activitats al llarg de l’any. Ara bé, és l’Ajuntament qui segueix decidint-ho tot.

Algú es podria pensar que les coses poden arreglar-se aviat, ja que el govern de Núria Parlon ha presentat un nou projecte de reglament de la Comissió Municipal de Festes que comportaria una certa renovació. Tinguem present que fins ara els membres de la comissió eren nomenats a dit.

Per desgràcia, tot fa pensar que no serà així. El projecte de reglament, que està en fase d’al·legacions, concedeix a la nova Comissió de Festes una funció purament consultiva, una limitació que SOM Gramenet ha criticat demanant en una al·legació al reglament que tingui una funció decisòria.

La ciutadania i les entitats han d’encetar un debat profund sobre quina festa major volen. ¿Ens conformem a ser simples espectadors d’actuacions decidides pels polítics i tècnics de l’Ajuntament, o bé volem poder participar en la confecció de la programació, i tenir l’oportunitat de col·laborar en la seva preparació o execució?

La Comissió de Festes ha d’estar oberta a totes les persones i entitats que hi vulguin participar, i s’ha de promoure que, novament, la major part de les activitats les muntin aquestes persones i entitats, amb el suport, això sí, dels tècnics i dels recursos municipals que, no ho oblidem, paguem tots els colomencs i colomenques.

La millor garantia perquè la gent s’ho passi bé en una festa és que la munti ella mateixa. Ho fan, per exemple, a Gràcia o a Sants. A Gramenet encara ho tenim pendent.

 

“La ciutadania i les entitats han d’encetar un debat profund sobre quina festa major volen”.

 

Dieciséis años de Fiesta Mayor Alternativa
Con la desaparición de los populares chiringuitos, la Fiesta Mayor quedaba huérfana. Ante esto, el año 2000 un grupo de entidades de la ciudad que abrirían al año siguiente, en 2001, el Ateneo Popular Julia Romera, organizaron la primera Fiesta Mayor Alternativa en la glorieta del parque Europa. Al cabo de algunas ediciones más, se irían añadiendo a la organización de la fiesta alternativa muchas otras entidades como el Krida, l’Assemblea de Joves de Gramenet del Besòs, el Casal de Amistad con Cuba, y actualmente La Sisqueta, etc.

Estas entidades critican la evolución seguida por la Fiesta Mayor. Consideran que se ha vuelto oficialista, que ya no es participativa, que la planifican técnicos y políticos a golpe de talonario, que promueve un ocio consumista, donde los vecinos sólo hacen de espectadores de actuaciones exclusivamente comerciales, donde no hay actividades que combinen la diversión con la reflexión y la reivindicación, con casi nula presencia de música catalana ni de grupos de cultura popular, sin saber aprovechar tampoco la enorme riqueza que tiene una ciudad multicultural como Santa Coloma, una realidad que si se reflejara en actividades musicales y culturales durante la fiesta, sería de enorme interés para todos.
Pero esos grupos no sólo critican, sino que montan ininterrumpidamente en estos dieciséis años propuestas festivas interesantes y variadas durante todos los días de la fiesta mayor, desde rock duro hasta slams poéticos, desde teatro de calle criticando la especulación inmobiliaria hasta el correbares, desde marionetas hasta batucadas, desde música bereber hasta grupos locales que, como todavía no son famosos la fiesta oficial ignora, como es el caso de Los Barranquillos. Y todo ello sin subvenciones, a base de trabajo voluntario y sorteando los obstáculos que a menudo les pone el Ayuntamiento.

Con el paso del tiempo y los cambios de ubicación ―de la Glorieta del Parque Europa < la calle Victor Hugo, y cada vez más cerca de Can Zam―, la Fiesta Mayor Alternativa gana asistentes año tras año. Basadas en la autogestión, es decir, decidiendo las actividades, la música, los precios del bar, el destino de las ganancias o el reparto de las pérdidas, todo de manera democrática, abierta y participativa. Su lema es “Fiesta sí, lucha también”.


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.