[Ple 31-05-2016] Intervencions de SOM Gramenet


PLE MUNICIPAL
31-05-2016

 


Intervencions de SOM Gramenet


3. SECRETARIA GENERAL
Ratificar i/o donar compte de diversos acords i decrets.

3.1 – Tinència d’alcaldia d’Educació, Drets Socials, Infància, Joventut i Esports – Ratificar l’acord número 7 de la Junta de Govern Local del dia 26 d’abril, relatiu a l’aprovació de les normes de preinscripció i matrícula d’alumnes a la xarxa d’escoles bressol municipals del municipi per al curs 2016-2017.

REGIDOR/A: ALBA CALVO
POSICIONAMENT: A FAVOR


3.2 – Tinència d’alcaldia d’Educació, Drets Socials, Infància, Joventut i Esports – Donar compte de l’acord número 9 de la Junta de Govern Local del dia 26 d’abril, relatiu a l’aprovació d’una subvenció per al finançament del projecte de millora i ampliació de les instal·lacions i serveis del “Centre Esportiu Municipal Can Zam”.

REGIDOR/A: ORIOL CORRAL
POSICIONAMENT: NO ES VOTA
INTERVENCIÓ:
Abans de dir res, quedo sorprès d’assabentar-me abans per la fulla parroquial de l’ajuntament que per l’aprovació del Ple, ni que fos per formalisme.

I sobre això, que hi va molt relacionat està la nostra posició. Volem destacar que sota el nostre punt de vista no creiem que una variació econòmica de prop del mig milió d’euros en 4 anys sigui un donar compte per part de la junta del govern local i pensem que hauria de ser el ple municipal qui decidís aquestes coses.

Considerem que tractant-se d’una empresa privada que ofereix un serveis que haurien d’estar garantits en el servei esportiu públic no hi ha altra motivació que l’interès econòmic d’una empresa que té una concessió de 30 anys + 15 prorrogables.

Evidentment entenem i creiem òptima la modificació i rehabilitació de certs espais del recinte esportiu de Can Zam, en aquest aspecte nosaltres trobem positiva aquestes obres, però ens allunyem que la idea sigui la de subvencionar-li a un tercer.


3.3 – Alcaldia [Secretaria General/Serveis Jurídics] – Donar compte del decret número 2398/2016, de 17 de març, relatiu a l’exercici d’accions judicials contra la resolució de la Dirección General de Política Energética y Minas, de 20 de gener de 2016, per al qual es desestima la sol·licitud de l’Ajuntament de data 17 de novembre de 2015.

REGIDOR/A: PATRÍCIA LAFUENTE
POSICIONAMENT: NO ES VOTA


3.4 – Alcaldia [Secretaria General] – Donar compte del decret número 3338/2016, de 18 d’abril, relatiu a nomenar al Sr. Jordi Mas Herrero representant municipal al Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: NO ES VOTA


3.5 – Tinència d’alcaldia d’Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient i Ecologia Urbana, Espai Públic, Via Pública, Civisme i Seguretat Ciutadana – Ratificar el decret número 3695/2016, de 27 d’abril, relatiu a l’aprovació de declaració d’obres d’especial interès o utilitat municipal de les obres a realitzar per l’empresa Can Llong School SCP.

REGIDOR/A: PATRÍCIA LAFUENTE
POSICIONAMENT: EN CONTRA
INTERVENCIÓ:

Considerem que tractant-se d’una empresa privada que ofereix un serveis que haurien d’estar garantits en el sistema educatiu públic no hi ha motivació per la declaració d’interès especial.


3.6 – Tinència d’alcaldia de Serveis Interns, Promoció Econòmica, Comerç, Ocupació i Promoció de Ciutat [Servei de Recursos Humans] – Ratificar l’apartat primer del decret número 3721/2016, de 27 d’abril, relatiu a la modificació de la relació de llocs de treball i encomanament de funcions.

REGIDOR/A: JESÚS SÁNCHEZ
POSICIONAMENT: EN CONTRA
INTERVENCIÓ:

En aquest punt votarem en contra, entenent que són tasques que s’han de desenvolupar des del funcionariat, degut a que formen part de l’estructura del ajuntament i pel bon funcionament s’han de diferenciar de les de partit ja que podríem trobar conflicte d’interessos.

A més, si som partidaris de la conciliació de la vida laboral i la privada no crec que sigui una bona pràctica sobrecarregar al personal amb una jornada del 125%. Hem d’apostar per una jornada laboral de 30h. setmanal i el repartiment de la feina.

Entenem que s’ha de regularitzar adscripció a l’àrea per la qual està desenvolupant les seves funcions. Després d’un any ja va sent hora.

El que no compartim que una mateixa persona desenvolupi tasques de suport a l’Àrea de tinència d’alcaldia i a la vegada suport portaveu GM Socialista, amb una compensació econòmica d’eventual.

Aquest punt a part de votar en contra el posem en mans i estudi de suport jurídic del què disposem.


3.7 – Alcaldia [Secretaria General] – Donar compte del decret número 3744/2016, relatiu al nomenament de personal eventual d’assessorament o confiança especial del grup municipal de Gent d’Esquerres-ICV-EUiA.

REGIDOR/A: JESÚS SÁNCHEZ
POSICIONAMENT: NO ES VOTA
INTERVENCIÓ: Res a comentar


4. ALCALDIA – Actuant el Ple Municipal com a Junta General de la societat Gramepark, SA –

Proposta d’aprovació dels comptes anuals 2015 de la societat Gramepark, SA.

REGIDOR/A: PATRÍCIA LAFUENTE
POSICIONAMENT: EN CONTRA
INTERVENCIÓ:

En quant als comptes anuals de Gramepark, el primer que es desprèn del seu anàlisi com a conclusió general és que la situació econòmica de l’empresa encara és més crítica que fa un any i que el pla de correcció no està funcionant.

El Saldo final de l’exercici 2015 és de -1.019 Milions d’Euros, no coincidint amb el pressupost de 2015 en que es preveia el tancament amb números lleugerament positius. Es preveien vendes pel valor de 5,47 Milions d’Euros i finalment s’ha produït vendes pel valor de 321.940€. El pla de correcció vigent 2014-2016 a més pretenia amb la consecució dels seus objectius, sense entrar a valorar el pla, la generació de recursos econòmics i financers suficients durant el període 2014-2016 per garantir la continuïtat de les activitats de la Societat. Així doncs, els objectius durant el 2015 no s’han complert.

A més, l’administració pública (és a dir entre tots i totes) hem injectat l’any 2015 a Gramepark a través de “Subvencions, donacions i llegats” i “Altres aportacions de socis” vora dos milions d’Euros més que al 2014.
El deute actual de la societat és de 41 milions d’euros, un endeutament que estarem pagant fins, com a mínim, fins d’aquí 30 anys…

A tot això, els qui decideixen al consell d’administració, responen que Gramepark disposa de 27 milions d’Euros en solars que són una “inversió de futur”, però nosaltres ens demanem: de debò volem assistir a una nova onada de bombolla immobiliària? Les lògiques que ens han portat a la situació actual poden servir per sortir-ne? Ens sembla evident que no…

Sorprèn també la baixada de la xifra de negoci entre els anys 2014 i 2015 de 7,7 Milions a 2,6 Milions d’Euros.

Un cas concret que ens preocupa (per les implicacions que pot tenir i el que implica com a deute a curt termini) és l’acord amb l’IMPSOL, en que a canvi del dret a opció de compra d’uns solars l’IMPSOL ha fet una injecció econòmica de 2,371 milions d’euros a retornar amb interessos per Gramepark en 2 anys si vol recuperar els terrenys. Solars que per cert estan sent utilitzats alguns d’ells com a Horts Urbans i que segons el planejament vigent hi ha previst la construcció d’habitatge (en un d’ells el que suposaria un 3r monstre al barri del Raval) i per tant estem obrint la porta a que en cas de no poder fer front al préstec l’IMPSOL hi pugui construir més pisos. A nosaltres ens sembla que la excessiva densificació de la nostra ciutat ens obliga a resoldre el gravíssim problema de l’habitatge, no pas construint encara més, sinó rehabilitant el parc existent i traient al mercat en règim de lloguer i a preus socials els milers de pisos buits existents. Hem preguntat al consell, al ple i demanat per escrit i encara ningú ens ha explicat com es pensa fer front al retorn de l’aportació de l’IMPSOL amb la situació econòmica de Gramepark i ens reiterem: no volem més pisos, l’IMPSOL ja en té 20 buits actualment!

Una altra xifra que ens indigna… la de Contingències! A causa de la demanda efectuada per Altiare SA (abans coneguda com a Proinosa, empresa en temps del cas Pretòria preferida per Gramepark per adjudicar obres a dit, entre elles el pàrquing del parc Moragues objecte de la demanda) la Junta de Govern local va autoritzar l’aportació de 400.000 euros a Gramepark amb l’objecte de finançar el pagament d’un eventual acord extrajudicial amb l’empresa demandant, no podem entendre que paguem els plats trencats de l’especulació i la bombolla immobiliària entre tots i totes i que a més ens trobem amb una obra inacabada i un espai buit i tancat des de fa anys…

És evident, com també vàrem fer en el consell d’administració que votarem rotundament en contra dels Comptes Anuals.

Pel que fa a la gestió ha desaparegut aquest matí la ratificació del informe de gestió d’aquest punt, fa uns dies demanàvem a secretaria i a la gerència de l’empresa aquest informe. Se’ns diu que aquest informe consta en la memòria dels comptes anuals i que com és una balanç abreujat no cal un document específic. Ara resulta però, que existeixi o no aquest document ja no cal ratificar la gestió. No obstant nosaltres volem posar de manifest que no aprovem la gestió de Gramepark. Ens sembla evident que no acomplir amb els propis objectius de gestió no pot ser aprovable, però menys aprovable és encara quan algunes de les fórmules plantejades per resoldre la manca de liquiditat de l’empresa són:

  • Obtenir finançament addicional de l’Ajuntament o
  • l’Alienació d’actius immobiliaris propietat de la societat

No volem injectar més forat negre a Gramepark ni volem desmantellar el patrimoni pagat amb diners públics.
Gramepark ens porta a una lògica perversa que és que s’està fent política pública d’habitatge a través d’una empresa que a finals d’any ha de garantir el seu sosteniment i per tant la seva activitat, al final respon a criteris mercantils, i no a assegurar el dret inalienable a un habitatge digne, com es proposa a les fórmules per resoldre la manca de liquiditat.

Així doncs, cal repensar radicalment, és a dir, des de l’arrel, la política pública d’habitatge i ens sembla que Gramepark ha demostrat sobradament no ser una eina útil sinó un llast.


5. ALCALDIA – Actuant el Ple Municipal com a Junta General de la societat Grameimpuls, SA –

Proposta d’aprovació dels comptes anuals 2015 de la societat Grameimpuls, SA.

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: ABSTENCIÓ
INTERVENCIÓ:

Primer de tot, dir que el dia del Ple es va canviar de dilluns a dimarts segons tenim entès per qüestions d’agenda de l’alcaldessa i ens trobem que comença el Ple sense ella present.

Promoure ocupació, definint-la com el treball digne, a la nostra ciutat, aquest és un dels nostres objectius per incidir en aquest cas a Grameimpuls, i en aquest sentit s’adrecen les nostres propostes i, també, els nostres dubtes en la promoció de l’ocupació i la promoció empresarial, que són la naturalesa d’actuació de Grameimpuls.

Pel que fa als comptes no comentarem gaire cosa, el paradigma amb el què ens trobem és diferent, en bastir-se i dependre sobretot d’elements subvencionables, valorant la tasca que es fa en restar atenció a les convocatòries i recerca de projectes, tot i no compartir certs aspectes.

Adoptem una visió crítica, com a grup de l’oposició, pel que fa a la gestió de la societat, donats els reptes que encara manquen per encarar. Per tal d’efectuar una gestió correcta cal millorar molt en la comunicació amb la gent, però també creiem que cal redefinir diversos aspectes com ara l’establiment de mecanismes de control i de definició sobre els Plans d’Ocupació i els processos de selecció d’aquests, que si bé no és la única tasca que realitza la societat, si és la que afecta més directament als sectors de població amb més necessitats. En aquest sentit cal donar-hi voltes, des de Grameimpuls estem gestionant la misèria, i cal ser-ne conscients, sabent que no traurem del pou, de cop, a les persones que necessiten treball. Però aquesta gestió de la misèria l’hem d’encarar a trobar sortides a la gent, amb els mecanismes i recursos dels que es disposen. I sense voler allargar-nos, expressar algunes petites qüestions més: cal posar fil a l’agulla en la millora de la connectivitat del Bosc Llarg amb la ciutat i reaprofitar els espais dels que es disposen com a societat de forma compartida amb les entitats de la ciutat, com ara podria ser al barri de Serra de Marina, ara que s’adopten diversos reptes com la Rehabilitació del Pavelló Canigó.

Com vam fer al Consell d’Administració, ens abstenim. Seguirem fent el corcó als Consells d’Administració.


6. ALCALDIA [Intervenció]

Donar compte de l’execució pressupostària del primer trimestre de 2016.

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: NO ES VOTA


7. ALCALDIA

Donar compte de l’informe sobre l’estat de desplegament del Reglament Municipal de Participació Ciutadana i Govern Obert.

REGIDOR/A: JESÚS SÁNCHEZ
POSICIONAMENT: NO ES VOTA
INTERVENCIÓ:

Malgrat ser un donar compte m’agradaria comentar el següent:

L’Avaluació si es fa en termes quantitatius de nombre d’actes realitzats i mitjana d’assistents denota un interès pels grans números.

Propostes per aprofundir en la participació:

  • Participació ciutadana, govern obert i bon govern
    • Auditoria del deute i despeses municipals
    • Auditoria i grau de compliment de la Carta de Serveis
    • Elecció directa regidors de districte
    • Publicació de tota la informació en format accessible i entenedora per a la ciutadania
    • Agenda pública Regidors, treball que realitzen
    • Registre de lobbys, interessos que representen.
  • La dimensió del diàleg permanent: actuar preguntant i escoltant
    • Audiències públiques trimestrals per a l’avaluació de les polítiques públiques
    • Els regidors interpel·lats al Ple, han de respondre en el mateix moment.
  • La dimensió directa. Afavorir la implicació ciutadana en la presa de decisions
    • – Incorporar mecanismes de Democràcia Directa com ara les consultes populars.
  • Acció comunitària i col·laboració
    • Usos i utilització dels equipaments i espais municipals segon necessitats i demandes.
    • Elecció directa Defensor Ciutadania
    • Creació d’una xarxa d’Espais Familiars
    • Principi d’Igualtat de Gènere en les polítiques públiques i en l’organització de l’Ajuntament
    • Mesures de foment de la conciliació dins l’Ajuntament
    • Mitjà de comunicació Ajuntament – Ciutadania plural
  • Sistema de garanties
    • Garantir el Drets Humans a la Ciutat

8. ALCALDIA

Proposta d’aprovació de l’adhesió a la querella 4591-10, del Jutjat núm. 1 de Buenos Aires, República Argentina, per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.

REGIDOR/A: JOAN PASTOR
POSICIONAMENT: A FAVOR
INTERVENCIÓ:

A dia d’avui, l’Estat Espanyol és el segon país del món, després de Cambodja, en nombre de persones desaparegudes: es calcula que unes 150.000 persones segueixen enterrades en les devers 2.500 fosses ja localitzades. Tot i que l’aprovació de la Llei 52/2007 va suposar un pas en el procés de recuperació de la memòria històrica, aquesta llei no ha estat suficient i no s’ha desenvolupat en la seva totalitat, deixant a les víctimes i els seus familiars desemparats. En aquest sentit l’ONU ja ha instat l’Estat espanyol a complir amb els seus deures i compromisos en matèria de desaparicions forçades.

Un crim contra la humanitat són aquelles accions tipificades com a assassinat, extermini, deportació, empresonament, tortura, desaparició forçada, violació, prostitució o esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials o ètnics, o qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac, com va ser el cas.

A falta de la possibilitat de trobar justícia en el propi Estat espanyol, el 14 de abril de 2010 víctimes, familiars i diverses associacions, varen interposar una querella, emparats en la legislació internacional de l’ONU sobre Justícia Universal, davant els tribunals de justícia de la República Argentina amb l’objectiu que s’investiguin els crims comesos pels integrants de la dictadura franquista, s’identifiqui els seus responsables i se’ls sancioni legalment.

Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, una jutgessa argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat, delictes que no prescriuen ni poden ser amnistiats per cap llei de «punt i final». Aquesta querella és un fet d’importància trascendental per aquells que lluiten per la Veritat, la Justícia i la Reparació.

Persones imputades:

  • Utrera Molina “l’haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich”, executat a garrot vil el 2 de març de 1974, als 23 anys, i recorda que els fets “són sancionables amb les penes de reclusió o presó perpètua”.
  • Rodolfo Martín Villa, a qui considera responsable de “la repressió de la concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març de 1976 a la qual van ser assassinats Pedro Martínez Oci, Francisco Aznar Clemente, Romualdo Barroso Chaparro, José Castillo García i Benvingut Pereda Moral , i en què hi va haver més de cent ferits, molts d’ells per armes de foc”.
  • Antonio Carro Martínez. Ministre de la presidència entre 1974 i 1975. La jutge li imputa per “haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich i la dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre de 1975”. Les execucions es van dur a terme a Madrid, Barcelona i Burgos. Els executats van ser José Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo Sollas, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot, i Ángel Otaegui Echeverría.
  • Licino de la Font i Antonio Barrera de Irimo . També els imputa per haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich. El primer va ser ministre de Treball entre 1969 i 1975. El segon va ser ministre d’Hisenda entre 1973 i 1974.
  • José María Sánchez Ventura Pascual. La jutge li imputa per “haver signat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre de 1975”. Era ministre de Justícia.
  • Alfonso Osorio i Jesús Quintana. La jutge demana la seva detenció per la seva ” responsabilitat ” en la coneguda com matança de Vitòria, el 3 de març de 1976, en què van morir els treballadors Pedro María Martínez Oci, de 27 anys; Francisco Aznar Clemente, de 17; Romualdo Barroso Chaparro, de 19; José Castillo García, de 32 i Benvingut Pereda Moral, de 30.
  • Fernando Suárez i Jesús Celles Mohedano. Els imputa “per haver convalidat amb la seva signatura les sentències de mort de José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz; Juan Paredes i Ángel Otaegui Etxebarria, afusellats el 27 de setembre de 1975”.
  • Antonio Troncoso de Castro. La jutge li imputa per “temptativa d’homicidi”. Va ser vocal suplent del Consell de guerra Sumaríssim 31/69 (Procés de Burgos, desembre de 1970 ) i “de molts dels consells de guerra i causes militars organitzats contra lluitadors antifranquistes des de 1963 fins al final de la dictadura”, diu l’acta.
  • Carlos Rey. El 1974 era capità auditor del Cos Jurídic de l’Exèrcit i va participar en el Consell de guerra de la causa militar que va jutjar a Salvador Puig Antich. “Va desenvolupar les funcions de vocal ponent , i com a tal va informar i va ser redactor de la sentència que el condemnaria a mort”, escriu la jutge.
  • Abelardo García Balaguer. Metge. La jutge li imputa el robatori del fill d’Adela Carrasco Martínez, que va ingressar a l’Hospital Municipal de la Línia de la Concepció (Cadis) el 5 de Novembre del 1967 per donar a llum.
  • Jesús González Reglero. La jutge acusa l’expolicia d’haver “participat en les tortures infligides” el 20 de febrer de 1975 a Alfredo Rodríguez Bonilla i Francisca Villar a la Direcció General de Seguretat de Puerta del Sol (Madrid).
  • Ricardo Algar Barrón. La jutge li imputa l’haver “participat en les tortures infligides a José María Galante Serrano”, detingut durant 10 dies a l’antiga Direcció General de Seguretat. La magistrada afirma en l’acte que els fets que li imputa són sancionables amb penes de 8 a 25 anys de presó.
  • Félix Criado Sanz. La jutge li imputa haver participat “en les tortures denunciades per Jon Etxabe Garitacelaya”, detingut el 11 d’abril de 1.969. Segons el seu relat, va ser “salvatgement torturat” durant set dies en una comissaria de Zamora.
  • Pascual Honrat. Servini de Cobria l’acusa de torturar Gerardo Iglesias, exsecretari del PCE i ex president d’Esquerra Unida, que va ser detingut per la Brigada Polític Social d’Oviedo, acusat d’incitar a la vaga.
  • Jesús Martínez. La jutge demana la seva detenció per interrogar per una denúncia de tortures a José Aznar Cortijo.
  • Benjamí Solsona. La jutge l’acusa d’haver “participat en les tortures infligides a Juan José López Hernando i Francisco Camarasa Yañez el 23 d’abril de 1971 a València”.
  • Atilano de la Vall. Exmembre de la Brigada Polític Social. La jutge li imputa l’haver “disparat i llançat per la finestra a Miguel Jiménez Hinojosa després de la seva detenció en un pis de la ciutat de Barcelona, ​​el 24 d’abril de 1971”.

Com és que la justícia Espanyola no facilita les coses perquè aquests feixistes puguin ser jutjats?
A Gramenet de Besòs entre els anys 1939-1946 van ser afusellades 17 persones, entre elles l’Alcalde Celestí Boada. Anys més tard, van assassinar al treballador de la Tèrmica Manuel Fernández Márquez. I van detenir i torturar a Felipe Moreno, Francisco Téllez i el gran amic Alejo Castellanos que ens va deixar fa uns anys.

Des dels moviments socials portem tota la vida lluitant per la recuperació de la memòria històrica i la llibertat. Volem enterrar d’una vegada per totes els valors feixistes i tots els seus crims! Però només ho podrem fer amb justícia i amb la reparació de totes les víctimes!

FEIXISME MAI MÉS, EN LLOC, CONTRA NINGÚ!


9. TINÈNCIA D’ALCALDIA DE SERVEIS INTERNS, PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ, OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

Proposta d’aprovació de modificacions de crèdit del pressupost 2016.

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: EN CONTRA
INTERVENCIÓ:

Primer de tot agrair una vegada més a AUPA’M per la seva insistència i anar venint als plens a recordar la realitat que es viu al carrer, donar suport a les reivindicacions de l’associació AUPA’M, les quals compartim i per les que hem batallat en diferents àmbits i al carrer, colze a colze com ara poden ser la reivindicació de l’alberg, les qüestions d’empadronament, el CAS, entre d’altres. Compartim amb l’entitat que el CUESB no és el recurs més adequat per fer front a les necessitats de la població de Santa Coloma de Gramenet, per insuficient, i així ho hem traslladat també a l’AMB, en tant cal dotar-se de recursos propis, de proximitat. Estenem la mà per seure, moure’ns, i trobar una sortida a la situació que han exposat des de l’associació AUPA’M. Avui, a més, amb més importància quan el Tribunal Constitucional ha suspès la llei catalana contra els desnonaments.

Una vegada més ens trobem amb una modificació de pressupost on es barregen diferents temes, els quals alguns podríem estar-hi d’acord, però d’altres rotundament no, sobretot pel rerefons.

Primer, s’augmentarà la partida de neteja i recollida d’escombraries per la necessitat, que compartim, de millorar la campanya de neteja de solars municipals. D’aquest fet ens n’alegrem, una qüestió que hem vist necessària i de la que avui se’n parlarà abastament en aquest plenari referent a la campanya “reCOOPerem espais buits”. Tanmateix, voldríem que s’expliqués quines són les actuacions que s’estan desenvolupant i en quins espais concrets.

Per altra banda, tornem al Cas Pretòria, i se’ns retraurà. Però ja diem que no volem parlar-ne, tan de bo es pogués passar pàgina, però no hi ha justícia, i en seguim sent hereus com Ajuntament del llast d’un passat no gaire llunyà, ni volgut. Ja ho vam dir en el plenari del mes de desembre volem destacar la situació que es va donar amb la contractació de Construcciones EDISAN que va entrar en concurs de creditors i que va fer endarrerir la construcció del Nou edifici del Mercat del Fondo. En definitiva, que per una resolució judicial ara l’Ajuntament haurà de pagar un total de 754.072,45€ a Construcciones Edisan -amb els interessos adients-.

És realment una llàstima. Votem en contra.


10. TINÈNCIA D’ALCALDIA DE SERVEIS INTERNS, PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ, OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT [Servei de Recursos Humans]

Proposta d’aprovació de modificacions de la relació de llocs de treball.

REGIDOR/A: JESÚS SÁNCHEZ
POSICIONAMENT: ABSTENCIÓ
INTERVENCIÓ:

Després d’haver de retornar a la negociació de la RLT, per manca prèvia d’aquesta, per insuficient, ara s’han pogut realitzar diferents sessions de negociació, amb més o menys acord. Aquesta seria la dinàmica correcta a seguir, sense preses i amb diàleg previ per tal que no es generin les situacions que s’han patit els darrers mesos.

En la globalitat, a demanda de forces sindicals, i revisant els expedients hem pogut comprovar com s’ha avançat prou i s’han pogut assolir alguns acords i regularitzacions de diversos llocs de treball. Tot i això, cal veure com evoluciona, si es fan efectius concursos públics en al funcionarització de llocs com el de Responsable tècnic del PAM.

Ara bé, hi ha molta feina per fer. S’han pogut abordar les modificacions de 2016, però no la globalitat de l’estructura. Cal una replanificació global a mig termini, amb molt diàleg amb les forces sindicals. Per això la nostra abstenció.


11. TINÈNCIA D’ALCALDIA DE SERVEIS INTERNS, PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ, OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT [Serveis Jurídics]

Proposta de desestimació del recurs de reposició presentat per la secció sindical a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i del sindicat Asamblea Democrática de Trabajadores (ADT) contra l’acord del Ple de 25 de gener de 2016, d’aprovació de la dissolució de l’Institut Municipal d’Esports (IME).

REGIDOR/A: JESÚS SÁNCHEZ
POSICIONAMENT: ABSTENCIÓ
INTERVENCIÓ:

Des de SOM gramenet apostem subrogació vinculada a municipalitzacions de serveis per la ciutadania. Però hem d’aprendre d’aquest processos i realitzar-los amb temps per evitar les situacions i conflictes viscuts. Per això ens abstindrem per que el procès era necessari haver-ho fet amb temps i amb totes les dades.


12. TINÈNCIA D’ALCALDIA DE SERVEIS INTERNS, PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ, OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

* Proposta d’aprovació definitiva del Reglament del Circuit de Comerç Social de Santa Coloma de Gramenet.

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: ABSTENCIÓ
INTERVENCIÓ:

Primer de tot dir al PP que democràcia econòmica és posar l’economia al servei de les persones, justament el contrari del que promou el seu partit.

Contradiré al regidor Pedro Cano dient que no són noves formes, ni nous conceptes, segurament siguin conceptes més antics que la suma de les edats dels aquí presents.

Volem començar la nostra intervenció alegrant-nos per l’acceptació de part de diverses al·legacions tant del nostre grup com de la Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord, incorporades a través de modificacions al Reglament. En aquest sentit, una llàstima que la XES no pogués assistir avui ja que hauria estat molt enriquidor donat el calatge de les seves aportacions.

Ho expressem amb un to agredolç. No s’ha aprovat definitivament en el ple i avui ja teniem una notícia a La Vanguardia. En alguna de les reunions de negociació i debat sobre el projecte ja vam expressar que és un projecte delicat que cal tractar amb cura en la comunicació, sense grans titulars i cercant la pedagogia en la població al carrer.

En l’aprovació inicial del Reglament ja vam dir la nostra respecte a aquest projecte, i ens repetirem en alguns aspectes. Des de SOM Gramenet veiem el projecte de moneda local positiu i interessant, però a la vegada complicat, sent necessari un canvi de mentalitat: en l’administració pública, en la gent, en les entitats i també comerciants. Creiem que si el projecte funciona inicialment tindrà molt potencial en el futur.

Amb les al·legacions realitzades hem volgut que aquest projecte passi de ser un projecte de revitalització econòmica a emmarcar-se en l’Economia Social i Solidària (ESS) fent una focalització especial en aquest àmbit. Cal dir però que la nostra ciutat actualment no té una xarxa d’Economia Social estructurada qüestió que pot dificultar part de la funció de la moneda, i que seria la qüestió a prioritzar al nostre entendre.

Hem apostat per dotar al projecte de participació, una de les qüestions claus de possible èxit, defugint visions recaptatòries i creant al·licients i bonificacions per la participació en el projecte. Per altra banda, la introducció d’elements com el treball amb la banca ètica i cooperativa és un element clau per la coherència del projecte, però creiem que per aquesta coherència amb el projecte la vinculació ha de ser exclusiva amb aquesta. Per això mateix, proposem treure el “preferiblement” de l’articulat proposat, i si no funciona bé després, es pugui modificar el reglament. Entre Triodos, Caixa d’Enginyers, Cajamar i d’altres segur que hi ha un producte financer que s’adeqüi a la necessitat concreta de tenir un compte per guardar-hi la massa monetària en euros que suporta la moneda local.

Volem insistir en que en ser un projecte novedós en certs aspectes es fa difícil d’entendre i seguim creient que no es pot anar amb preses en la seva aplicació, i cal defugir una aplicació rígida, mecànica i mediàtica: mirant que això no enfonsi el projecte. Ara ve una fase primordial del projecte, i és l’impuls del pla pilot i la constitució del Consell d’Impuls.

Com ja vam dir, teníem ganes de poder aprovar-ho, en això hem treballat i treballarem. Ara bé, per tal que el projecte tingui èxit i la gent se’l cregui, segueix tenint certes mancances. Així, farem un seguit d’apreciacions:

Cal agilitat i claredat. El sistema segueix sent complicat. No és prou àgil encara el sistema, que pot ser més costós en temps i diners, i fa més difícil que funcioni.

Garantir suport en euros en finances ètiques i cooperatives. El compte bancari ha d’anat lligat, no de forma preferible, en entitats de finances ètiques i/o cooperatives amb el perill de poder escudar-se en compromisos ètics de la banca tradicional. Trobem positives incorporacions incentius, com ara subvencions ad-hoc, però que caldrà veure com és la seva aplicació.

Fem l’advertiment que per tal que el projecte funcioni insistim en la importància, per viabilitat del sistema, de tenir UDIs en suport físic (bitllets). La moneda ha de ser prou competitiva per tal que s’utilitzi, per un tipus de ciutat com Santa Coloma de Gramenet, cal a més reduir terminis de pagaments als tenedors, en tant la gent no està acostumada (per exemple, que fins a 30€ fos de retorn immediat).

No són clares les atribucions del Consell d’Impuls, tot i que és una de les qüestions més importants de les incloses al Reglament. Cal encara reglamentar-ho i saber qui en formarà part. S’ha de fer, però serà un òrgan consultiu o preceptiu? Trobem que aquest aspecte és un pèl contradictori i no queda clar com es prenen les decisions.

Més enllà de tot plegat i amb les apreciacions fetes, amb l’esperit que esperem es vagi millorant amb la creació i participació en el Consell d’Impuls, no ens posicionarem fins saber resolució de les dues qüestions que hem traslladat: sobre la presa de decisions en Ple i JGL i respecte a l’exclusió del terme “preferiblement” respecte a la banca ètica i cooperativa

Donades les explicacions, i tenint en compte que ningú podrà dir que estem en contra del projecte, donat el seguiment i aportacions que hem fet, ens abstindrem no només per la qüestió de la banca ètica i cooperativa si no ple conjunt de dubtes que hem anat dient en la intervenció.


13. TINÈNCIA D’ALCALDIA DE SERVEIS INTERNS, PROMOCIÓ ECONÒMICA,COMERÇ, OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT [Servei de Contractació]

Proposta d’aprovació de la convocatòria, en règim de concurrència, per a la concessió demanial de la finca situada a l’edifici de l’antic institut del passeig Llorenç Serra, 50-64.

REGIDOR/A: PATRÍCIA LAFUENTE
POSICIONAMENT: EN CONTRA
INTERVENCIÓ:

Hem fet un exercici molt interessant per preparar aquest punt. Hem entrat al web del PSC local i hem posat al buscador: CIBA i ens surt la següent frase i cito textualment: “l’alcaldessa de Santa Coloma Núria Parlon va anunciar que en el primer trimestre del 2010 obrirà un procés de participació amb els ciutadans i ciutadanes, les entitats, les associacions de veïns i els partits de l’oposició, per arribar a un consens respecte a aquests projectes (referint-se a a CIBA), el de Can Zam i tots aquells que siguin necessaris” 6 anys han passat! I la realitat és que no hem vist cap d’aquests processos participatius per buscar consensos.

I si fem un altre exercici, també molt interessant, que és el de llegir detingudament l’expedient del punt, veiem intercanvis de correus en els que el tècnic del Programa Ciutat Universitària parla de presses entre els/les que prenen decisions (després de 16 anys de tenir la CIBA buida!). Nosaltres pensem que les presses no són bones i ens poden portar a més projectes fallits. Com a anècdota també sembla interessant que aquest divendres justament ens trobem un full informa edició especial ciutat universitària, fixa’t tu que ben lligat tot! Els tempos semblen mesurats més pensant en una campanya de màrqueting que en dotar d’ús un espai públic abandonat.

Ens trobem en aquest punt l’enèsima proposta a la CIBA, proposta que a més no havia de ser discutida en ple ja que alcaldia té competència pròpia per raó de la quantia del valor del bé (inferior al 10 per cent dels Recursos Ordinaris del pressupost i de 3 milions d’euros -el valor del bé és de 2.451.745 €-) per poquet té competència l’alcaldessa, agraïm en aquest cas no haver-nos informat per la premsa, encara que ha estat pels pèls! No obstant, pensem que els qui haurien d’estar decidint sobre aquest espai, com repetim també per enèsima vegada, són els veïns i veïnes, i no ens cal tornar a escoltar allò del “programa electoral refrendat per les urnes”, ni que vostès “s’ho han explicat a la ciutadania” perquè per a nosaltres ni explicar, ni votar cada quatre anys són processos participatius de qualitat.

Per cert! costa déu i ajuda trobar el programa electoral del PSC a les municipals, també l’he buscat si!, i de viver d’empreses d’economia social i solidaria no en dieu res, encara que fa uns mesos ho teníeu en boca cada dos per tres ara ja sembla que torna a no ser moda. Aquest no és el tema ara però tampoc era (o és) una proposta que surti en el programa del PSC, ho anticipem per si la proposta actual no prospera i en uns mesos en ve una altra… que els mecanismes pseudo-participatius que dieu utilitzar tampoc els esteu fent servir…

La proposta actual, fer una concessió demanial per a que es puguin desenvolupar activitats formatives d’àmbit universitari. Proposta que de nou no ha estat consensuada amb ningú, ni tampoc ve de la reflexió, la implicació o la participació directa i real dels veïns i veïnes de la ciutat.

L’alcaldessa en el full informatiu especial ciutat universitària motivava la proposta actual dient que l’objectiu és vincular acadèmia i ciutadania. Pel que fa a la meva vivència, vaig estudiar a la Universitat de Barcelona, a la facultat de biologia i el meu coneixement del barri de les corts és més aviat justet…(no sé que tal Cerdanyola pels de l’Autònoma…) i com a colomenca el que em vinculava a “l’acadèmia” era poder participar del procés d’aprenentatge i per fer-ho em va tocar mobilitzar-me per lluitar contra la mercantilització de la universitat i per una universitat pública i de qualitat, per a que no devaluessin els estudis superiors com finalment han fet amb el Pla Bolonya i el 3+2…

En aquest sentit veiem una forta amenaça en aquesta concessió i és que s’obri les portes a que l’explotació de l’equipament sigui a càrrec d’un operador privat, que per molt vinculats que estiguin a universitats públiques acaben sent fundacions que es lucren de tot el sistema educatiu mercantilitzat a base de: crèdits de lliure elecció, màsters i postgraus per xuclar les butxaques dels alumnes, como muestra un botón, fundació IL3 vinculada a la UB, preu del màster en desenvolupament i disseny d’aplicacions mòbils (semblant als objectius descrits en el programa del PSC) 5.770 € un postgrau amb el mateix nom i meitat d’hores 4.170 € a més, en concret aquesta fundació ha estat qüestionada per despeses injustificades pel valor de 800.000 euros i en ser una fundació privada no ret comptes davant de ningú.

Votem decididament en contra perquè pensem que cal un planejament pensat i fet des de baix i no a cop de titular…

FER ESMENT A DEIXAR DE SER CIUTAT DE SERVEIS CAP A BCN O AMB: HA DE RESPONDRE A NECESSITATS DE LA CIUTAT


14. TINÈNCIA D’ALCALDIA D’URBANISME, HABITATGE, MEDI AMBIENT I ECOLOGIA URBANA, ESPAI PÚBLIC, VIA PÚBLICA, CIVISME I SEGURETAT CIUTADANA

Proposta d’aprovació inicial del text refós de la modificació puntual del PGM per a la millora de la xarxa d’espais lliures de la ciutat.

REGIDOR/A: PATRÍCIA LAFUENTE
POSICIONAMENT: EN CONTRA
INTERVENCIÓ:

Sense entrar a valorar la concreció de les modificacions presentades votem en contra.

I ho fem perquè després que es presentessin nombroses al·legacions per part d’entitats, veïns i veïnes demanant un procés de participació real i la reconsideració del projecte, el govern ha actuat d’amagat i d’esquenes a tothom de nou.

És inadmissible que es tingués coneixement des del novembre de l’acord sortit de la comissió territorial d’urbanisme en el que es suspenia la tramitació de la pinta verda fins l’adopció de determinades prescripcions i ens n’assabentem per altres mitjans i 7 mesos després.

Si aquest fet implicava començar de nou la tramitació del pla, existia la possibilitat de repensar el text i si des del PSC es coneixia la voluntat de participar en la configuració del planejament de la ciutat d’entitats i veïns, hi hauria hagut temps més que suficient en aquests 7 mesos per engegar aquest procés participatiu per tal de reformular entre tots i totes el projecte. I per tant, si aquest expedient es coneixia, s’ha amagat i no s’ha facilitat la participació, s’ha actuat amb nocturnitat i traïdoria. Aquest modus operandi s’enquadra dins del vostre concepte de foment de la implicació?

De debò, prou de dir una cosa i fer la contrària. O ens creiem els termes implicació i participació o no els utilitzem amb altres finalitats, si us plau.

PODRÍEM FER ESMENT A QUE NO VOLEM PINTA VERDA, VOLEM REEDITAR EL PLA POPULAR!


TINÈNCIA D’ALCALDIA DE SERVEIS INTERNS, PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ, OCUPACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT [Grameimpuls, SA]

Sol·licitar a la Comissió Rectora de la Denominació d’Origen Alella la inclusió del municipi a la Denominació d’Origen Alella.

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: A FAVOR
INTERVENCIÓ:

Votant a favor, voldríem saber quina serà l’aportació econòmica anual prevista per aportar al Consorci o Consell Regulador, tingui el nom que tingui l’òrgan, de DO Alella.


MOCIONS


1. CONTRA EL TANCAMENT D’AULES DE P3 (ICV i SOM)
2. GARANTIR DRETS EDUCATIUS CIUTAT (PSC)

REGIDOR/A: ALBA CALVO
POSICIONAMENT: ENS SUMEM – A FAVOR
INTERVENCIÓ:

Des de SOM Gramenet creiem que el tancament d’una aula de P3 és un fet molt greu, tenint en compte la globalitat de l’estat en que es troba l’educació pública. Les retallades dutes a terme per la Generalitat han estat traduïdes sistemàticament en la privatització de l’educació. Ara que ja fa uns anys que van començar, és obvi que tota l’estratègia està més que “maquinada”: Reduir la qualitat de la pública per fomentar la privada, incrementant el pressupost per a les concertades i reduint el pressupost de la pública. Cal recordar que el govern de Convergència i Unió, va reduir la partida d’Ensenyament del 2010 al 2014 en 1.200 milions d’euros. I un altre exemple que ho reflexa tot: que 16 escoles de l’Opus a Catalunya rebin 30 milions d’euros anuals de fons públic. Tot això té grans repercussions en la qualitat de l’ensenyament: està precaritzant les condicions de treball del professorat i malmetent l’educació dels infants, sense el suport necessari d’especialistes, sense substituir les baixes del professorat… I tancant línies a P3. Amb aquest panorama, la força de la mobilització és dirigeix a resistir, a lluitar contra les retallades, de manera que ni tan sols podem pensar en reformes educatives, en nous models educatius generalitzats que transcendeixin el disciplinament i l’obediència a l’autoritat, que fomentin el pensament crític i la llibertat col·lectiva. Aprenentatges que avui són tan necessaris per no repetir en el futur governs de retallades. És evident que CIU està defensant i forjant el seu propi futur pel país, fomentant la concertada.

El curs que ve es tancaran 67 aules de P3 a tota Catalunya. 64 de centres públics i només 3 de centres concertats. És una oportunitat perfecta per reduir les ràtios i millorar la qualitat dels projectes educatius, però sota el prisma capitalista, avaluant l’educació entre costos i beneficis, la Generalitat decideix tancar aules. I a Gramenet, tenint en compte les característiques particulars del nostre veïnat, aquestes lògiques capitalistes l’únic que poden generar és fractura social, criminalització de la pobresa entre pobres, racisme, xenofòbia i ignorància. Si no cuidem l’educació, serà això el que estarem generant.

I és aquí on la Generalitat és totalment culpable, però des de SOM també considerem que el govern d’aquest Ajuntament no ha fet tot el que podria haver fet. La regidora Mireia González ens va explicar al Consell Municipal d’Educació que s’havia negociat amb la Generalitat el tancament d’una única aula, però que n’hi havia d’altres en perill. I exposava aquella negociació com quelcom tècnic. Però, considerar l’espai de negociació amb la Generalitat com a un espai exclusivament tècnic és l’excusa perfecta per a evitar ser retratats, per no haver de posicionar-vos fermament en contra. Simplement, heu acceptat la decisió de la Generalitat. Però bé, no ens estranya gaire, sabem que no us atreviu gaire a canviar les coses des de l’arrel i oposar-vos a assumir fets dels que teòricament no esteu d’acord, i no només fer-ho amb paraules que se les emporta el vent. I només cal recordar el vot negatiu a la moció pel BDS. Us heu conformat amb obeir i ni tan sols criticar ni qüestionar la decisió del tancament públicament.

D’altra banda, estem d’acord amb les exigències pressupostàries que cal fer a la Generalitat. Gramenet és una ciutat amb situacions molt particulars, i amb necessitats específiques molt grans. Ja ho hem dit en altres ocasions, que als nostres carrers tenim adolescents desemparats per totes les institucions i sense recursos familiars. I ens hem de preguntar quins discursos i quina imatge s’ha generat de la pública per a què la concertada tingui tanta demanda. Per això entenem que una bona dotació econòmica, és imprescindible, però no és suficient. Cal dissenyar un bon model educatiu, de forma participativa, des de la realitat i amb els agents educatius implicats, que són qui tenen l’experiència diària, i molts cops són qui més coneixen i pateixen les problemàtiques socials. Cal segurament, defugir d’eslògans buits, de ciutats universitàries, i parar-nos a palpar i construir des de la realitat, des de les fortaleses i les necessitats de la xarxa educativa actual.


3. PER L’ELABORACIÓ D’UN PLA PER L’ÚS SOCIAL DELS ESPAIS BUITS DE LA CIUTAT (SOM i ICV)

REGIDOR/A: PATRÍCIA LAFUENTE
POSICIONAMENT: LA PRESENTEM – A FAVOR
INTERVENCIÓ:

Lectura de la moció.


4. PERSONES CELÍAQUES I EL SEU ENTORN (C’s i PSC)

REGIDOR/A: JOAN PASTOR
POSICIONAMENT: A FAVOR


5. TARIFACIÓ SOCIAL (ICV i SOM)

REGIDOR/A: AITOR BLANC
POSICIONAMENT: ENS SUMEM – A FAVOR
INTERVENCIÓ:

El debat recau sobre la redistribució dels impostos perquè els que menys tenen, paguin menys, que aplicant progressivitat ha de fer que els que més tenen paguin més, en els casos que escaiguin i d’una forma reglamentada sense dependre d’unes o altres subvencions o bonificacions puntuals que acaben sent ajudes limitades. Cal que contraposem les polítiques de justícia social a les actuals polítiques caritatives.

I anant més enllà la Tarifació Social ha de ser Integral facilitant els tràmits a les famílies més necessitades.

Cal fer esment que el Síndic de Greuges fa esment a que “els sistemes de tarifació social segons la renda faciliten un accés més equitatiu als serveis perquè té en compte el nivell d’ingressos familiars.”


6. DE SUPORT A LES REPRESALIADES POLÍTIQUES (SOM)

REGIDOR/A: JOAN PASTOR
POSICIONAMENT: LA PRESENTEM – A FAVOR
INTERVENCIÓ:

Lectura de la moció.


7. SOBRE LA VISITA D’OTEGI AL PARLAMENT DE CATALUNYA (PP)

REGIDOR/A: ORIOL CORRAL
POSICIONAMENT: EN CONTRA


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.