Tornen els càrrecs de confiança


Els càrrecs de confiança del govern municipal del PSC ens costen més de 700.000 €/any directes.

SOM Gramenet ens oposem a la figura de ‘Cap de l’oposició’ renunciant a uns 82.000 €/any que hem demanat que es dediquin a projectes de caràcter social.

Algú recorda un company de classe que es digués Carles Mestre? Té una veïna que es diu Isuka Palau? A l’escola coincideix amb una mare que es diu Gemma Bellvehí? Fa pocs dies va trobar-se amb Zaida Muxí? O al mercat compra on ho fa l’Ana Muñoz? És probable que us pregunteu: “i qui són aquesta gent?” i “per què els hauria de conèixer?”. No és estrany que no sapigueu de qui parlem. No viuen a Santa Coloma. Però sí, els hauríeu de conèixer: són els cinc màxims càrrecs de confiança de l’alcaldessa Núria Parlon, les persones que dirigiran aquests quatre anys l’Ajuntament (2015-2019). Tots ells cobren més que ella – ella ho ha decidit així – i els ha col·locat a dit.

Pel que fa a sous, el Carles Mestres arriba als 70.000 €/any i les altres quatre als 64.000 €/any. També disposen de plaça d’aparcament gratuïta i de telèfon mòbil gratuït tot l’any. Tampoc hi ha cap mena de control horari: si vénen a treballar, bé, i si no ho fan, també. Com ells, hi ha altres càrrecs de confiança fins a un total de 13. Els que cobren menys són els coordinadors amb un sou de 45.000 €/any. En total, els càrrecs de confiança ens costen a l’any més de 700.000 € directes, sense comptar amb el seu estatus privilegiat.

Calen càrrecs de confiança a l’Ajuntament? A SOM Gramenet tenim el convenciment que no. L’Ajuntament, com administració pública que és, té treballadors/es que han concursat o han fet exàmens d’accés i selecció. En aquest cas és molt important la titulació i altres formacions posteriors que es vagin fent. Podríem pensar que un càrrec de confiança és una persona especialment preparada, que ha fet múltiples publicacions, que coneix bé la ciutat de Santa Coloma… però no és el cas. Si fos així i la seva plaça fos necessària podrien concursar com fa tothom i fer que el procés fos transparent. En aquest cas, si la plaça fos necessària, no en tindríem inconvenient.

Quin és l’objectiu de la Núria Parlon amb aquests fitxatges? No és el que es diu. La majoria de les incorporacions obeeixen a acontentar a gent del mateix partit, potser perquè representen faccions diferents de la seva o perquè s’han frustrat en la seva pretensió de ser regidors/es quan ella va fer la llista electoral. Alguns li poden ser útils per a la seva carrera personal i política gràcies als seus contactes. D’altres obeiran sense replicar qualsevol proposta política per equivocada que sigui. Aquest cop ha apostat també per agafar persones afins a altres formacions polítiques amb l’objectiu d’afeblir aquests partits… coses de la majoria absoluta.

El perfil més freqüent del càrrec de confiança és una persona de fora de la ciutat, sense gaire preparació específica sobre el tema que dirigeix i un fidel seguidor de la Núria Parlon i les ordres que rep. Una persona que està convençuda que ha de dirigir els equips de treball i que veu amb desconfiança que hi hagi a la plantilla persones més preparades o amb més experiència en el seu àmbit.

Però quins efectes produeix aquest ‘endollisme’? L’existència de càrrecs de confiança produeix la desafectació de la ciutadania vers la política quan veu que els temes públics es maneguen d’aquesta manera tan fosca. També produeix la decepció de la plantilla municipal quan constata que l’únic mèrit per accedir a la direcció de les àrees és el carnet o l’amiguisme. Aquesta darrera decepció òbviament afectarà els resultats laborals i, en conseqüència, la ciutadania.

La Núria Parlon va intentar deslegitimar la nostra oposició als càrrecs de confiança a través d’oferir a SOM Gramenet ser ‘Cap de l’oposició’. Acceptar-ho implicava que SOM Gramenet rebria un sou complet de regidor (37.193,55 €/any) i la possibilitat d’escollir a dit un/a assessor/a amb els mateixos drets que qualsevol coordinador/a (45.000 €/any). Un total de 82.193,55 €/any als quals hem renunciat a cobrar perquè no considerem que SOM Gramenet representi a tota l’oposició municipal i perquè dissentim d’aquesta ‘ditcràcia’. Hem demanat de manera explícita que es dediquin aquests diners a projectes de caràcter social dels quals està tan mancada la nostra ciutat.

Perquè SOM GRAMENET estem per la SUPRESSIÓ DELS CÀRRECS DE CONFIANÇA i l’ELIMINACIÓ DELS PRIVILEGIS QUE TENEN.



Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

2 thoughts on “Tornen els càrrecs de confiança

  • Indignado

    Cuando apareció el 15-M en España, muchos pensamos que el mensaje lanzado desde las calles y plazas, forzaría a los partidos tradicionales a un cambio en su funcionamiento y actuación, si querían recuperar la confianza de la población.
    Hoy día seguimos viendo como nuestros problemas no forman parte de su principal preocupación y un ejemplo lo constituyen la elección de cargos de confianza, dentro de la Administración municipal, con la creación de puestos para personas nombradas a dedo por el aparato de los partidos, que poco tienen que ver con la eficacia de la gestión municipal o la prioridad del presupuesto en atender las necesidades mas urgentes de la población.
    Ejemplos los tenemos dentro del Ayuntamiento, siendo el mas significativo el que depende directamente de Alcaldía, por personal y presupuesto.
    El control de la comunicación es vital para los gobernantes y Nuria Parlón lo sabe!

    • Indignado

      Aquí seguim amb la mateixa casta, si no preguntin on ha anat a parar el tinent alcalde de CiU de l’anterior legislatura al que Nuria Parlón li va cedir la presidència de l’empresa municipal Grameimpuls, per tenir accés als fons d’ocupació de la Generalitat, després de no resultar triat; no està cobrant l’atur precisament.