Programa 2015 català


Programa de SOM Gramenet en PDF


334 propostes per canviar la ciutat!

Santa Coloma de Gramenet, abril de 2015

 

Índex

 I. Democràcia participativa
 II. Economia solidària
 III. Ciutat habitable  a. Habitatge
 b. Urbanisme i espai públic urbà
 c. Espais naturals i medi ambient
 d. Mobilitat
 e. Metabolisme urbà
 f. Gestió del coneixement
 IV. Educació i sanitat de qualitat  a. Educació
 b. Sanitat
 V. Gent activa  a. Cultura
 b. Esports
 c. Defensa dels drets humans
 d. Sostenibilitat ambiental i cooperació descentralitzada
 e. Ciutat oberta
 VI. Pobresa zero
 VII. Ajuntament transparent

 


I. Democràcia participativa


CONSIDERACIONS GENERALS

La participació ciutadana en els afers públics de la ciutat esdevé una condició imprescindible per trencar amb les formes de governar opaques i paternalistes, on fins ara la informació, les decisions i l’acció queden en mans d’uns quants representants i els seus interessos.

Volem que la vida quotidiana de la població de Santa Coloma agafi una dimensió política. Entenem que la desafecció política ha estat, i en part és encara, una dinàmica general de funcionament de la majoria de la societat. La delegació de les decisions polítiques durant tants anys sota el que anomenen democràcia representativa ha dut al desinterès, la desmobilització i la no participació de moltíssimes persones. Així, ara trencar amb aquesta dinàmica i generar consciència i implicació no és gens fàcil, però també és evident que des de fa pocs anys alguna cosa comença a canviar.

Entenem que la vida és política en tots els sentits. Tot allò que vivim en el dia a dia està condicionat per decisions polítiques i econòmiques de les quals no som partícips ni, en molts casos, coneixedors. Hem de treballar per capgirar aquesta situació. Hem de potenciar una participació ciutadana que generi polítiques que s’adeqüin a les necessitats reals. Volem una participació que sigui transversal, que tracti tots els àmbits i involucri tots els sectors de la ciutat. Una participació que es basi en la informació, el coneixement i la corresponsabilitat en la presa de decisions i en l’assumpció de responsabilitats.

En definitiva, volem un canvi en la societat que suposi un canvi en el model de gestió pública, i un canvi en el model de gestió pública que suposi un canvi en la societat. SOM Gramenet hem de potenciar i possibilitar aquest canvi.


 27 PROPOSTES

  1. Obrir un procés de construcció col·lectiva del Pla Estratègic de Ciutat per als propers anys, aconseguint que hi participi la majoria de la població, a més de les entitats. El Pla Estratègic de Ciutat ha d’aglutinar una visió conjunta i general de la ciutat que volem a mitjà termini.
  2. D’acord amb el Pla Estratègic de Ciutat, construir de forma participativa un nou Pla d’Acció Municipal (PAM), on les accions decidides siguin el full de ruta del govern escollit.
  3. Fer possible el PAM a través d’uns Pressupostos Municipals Participatius, on la ciutadania decideixi mitjançant assemblees obertes territorials i per barris les prioritats pressupostàries de l’Ajuntament.
  4. Canviar el reglament de participació ciutadana per fer que permeti i fomenti iniciatives populars de caràcter vinculant i que siguin tant normatives (crear normes) com revocatives (revocar normes creades).
  5. Dur a terme, sempre que calgui, consultes ciutadanes sobre temàtiques concretes que no s’hagin tractat en els processos participatius exposats anteriorment.
  6. Treballar conjuntament amb les parts interessades a l’hora produir polítiques sectorials.
  7. Mantenir la figura de la Regidoria de Districte. La persona responsable serà escollida pel veïnat del districte. La seva funció serà canalitzar les demandes i els problemes del dia a dia del districte. Periòdicament s’organitzaran assemblees obertes al veïnat.
  8. Crear equips pluridisciplinaris als districtes que potenciïn la descentralització de l’administració i que tinguin contacte directe amb el barri.
  9. Garantir la transparència, l’accés a la informació i la comunicació directa en tots els àmbits dels afers públics.
  10. Garantir que tots els processos de participació ciutadana es duen a terme amb coneixement de les temàtiques.
  11. Transformar el Consell de Ciutat i els consells sectorials en òrgans amb competències i capacitat decisòria, que alhora esdevinguin espais permanents on fiscalitzar l’acció del govern.
  12. Els consells sectorials estaran oberts a la participació directa d’entitats, associacions i col·lectius, i a veïns i veïnes interessades en la temàtica.
  13. Escollir per sufragi directe de la població de la ciutat el Defensor/a de la Ciutadania, que no podrà formar part de cap partit polític i gaudirà d’un mandat limitat en el temps. Les seves resolucions seran vinculants.
  14. Posar fi a la privatització de la gestió dels equipaments i obrir-la a la gestió ciutadana.
  15. Gestió directa del casal del Mas Fonollar per part de les entitats i grups juvenils.
  16. Garantir la participació ciutadana de grups i col·lectius legalment exclosos: migrants sense documentació, menors d’edat, infants, etc.
  17. Millorar l’accés i la participació de la ciutadania en els plens municipals (l’espai de realització del Ple ha de ser prou ampli, cal millorar la difusió de la convocatòria i l’explicació dels punts per tractar, i s’ha de facilitar la intervenció ciutadana, la presentació de mocions i de punts de l’ordre del dia), així com difondre adequadament els acords que s’hi prenen, juntament amb els que es prenen també a les juntes de govern i altres òrgans del govern municipal.
  18. Crear el Ple municipal infantil amb vocació de continuïtat i d’atendre les seves propostes.
  19. Garantir l’accés a tota la informació prèvia necessària per tal que els processos participatius siguin coherents i fets amb coneixement de causa.
  20. Entendre la participació ciutadana com un procés d’aprenentatge.
  21. Facilitar recursos materials, tècnics i econòmics a entitats i associacions sense ànim de lucre de la ciutat que duguin a terme tasques comunitàries, socials i culturals.
  22. Utilitzar les xarxes socials com a vehicles permanents de transmissió d’informació, eines de participació directa i difusió de campanyes.
  23. Cessió gratuïta a les entitats i la ciutadania organitzada de les infraestructures públiques necessàries per organitzar activitats culturals i lúdiques obertes a la ciutadania.
  24. Col·locació a les places públiques i als principals carrers de la ciutat de plafons d’anuncis per a l’ús lliure de les entitats i la ciutadania.
  25. Campanyes per donar a conèixer l’organització interna de l’Ajuntament, les seves competències i els seus afers més importants.
  26. Campanyes que fomentin l’apoderament ciutadà: espais d’aprenentatge col·lectiu sobre afers públics, campanyes de sensibilització per transmetre la visió de corresponsabilitat que trenquin la distancia entre el ciutadà i el polític. Passar de lògiques de demandants a actuacions conjuntes.
  27. Millorar la política informàtica de l’Ajuntament per fer-la més clara i transparent: web municipal on es publiqui tota la informació relativa a les actes de les Juntes de Govern, l’ordre del dia i contingut dels plens, convocatòries, reglaments, decrets…; sistemes informàtics de recull de propostes i consultes vinculants; plafons al carrer; correu ordinari; etc.

II. Economia solidària


CONSIDERACIONS GENERALS

L’objectiu és posar l’economia al servei de les persones i no com ara, que les persones estan al servei de l’economia. Es tracta de canviar el model de producció, treball, consum i finances per fer-lo democràtic, solidari, sostenible i socialment just.

En l’àmbit municipal, algunes idees clau per aconseguir-ho són augmentar els ingressos reestructurant el deute municipal amb els bancs, impulsant la fiscalitat progressiva i ambiental; reduint la despesa municipal en sous de polítics, publicitat i altres despeses no prioritàries; per invertir en la creació de noves empreses, especialment cooperatives, dedicades a activitats com la rehabilitació d’habitatges, l’ecoeficiència, els serveis a les persones, el comerç, i l’alimentació i la restauració ètnica; en la formació i les oportunitats laborals, especialment per a la gent jove i les persones aturades de llarga durada, i en garantir que tothom tingui els drets socials bàsics garantits (habitatge, alimentació, educació, sanitat i transport). A més, proposem municipalitzar serveis públics; impulsar el consum responsable i les finances ètiques, i millorar els drets dels treballadors i les treballadores que depenguin directament o indirectament de l’Ajuntament.


 15 PROPOSTES

  1. Visibilitzar la realitat financera i fiscal de l’Ajuntament.
  2. Auditoria del deute municipal i de la seva legitimitat. Quan es conegui la realitat del deute, si escau, petició de responsabilitats als governs municipals anteriors. Constitució d’un front comú amb altres ajuntaments per no pagar la part il·legítima del deute i negociar amb les entitats financeres un ajornament del pagament de la part legítima fins que les necessitats bàsiques de la ciutadania estiguin resoltes.
  3. Reducció dels sous de l’alcalde o alcalde i dels regidors i regidores i eliminació de qualsevol privilegi per ser càrrec electe.
  4. Implantació de la progressivitat, segons renda i patrimoni, en els tributs municipals.
  5. Suport a les empreses i al comerç: bonificació als tributs per la creació de llocs de treball estables ocupats per persones del municipi; creació amb les associacions empresarials de la ciutat d’un observatori per a la detecció i informació d’oportunitats de negoci; creació d’una xarxa de botigues verdes i responsables; incentius en favor de l’associacionisme empresarial i comercial; criteris de valoració de les empreses locals i de les empreses socialment responsables en les contractacions municipals; foment de l’economia local.
  6. Suport a la creació de noves empreses, especialment d’economia cooperativa, social i solidària (cooperatives, societats laborals, associacions amb activitat econòmica…) i sobretot també en els àmbits de la rehabilitació d’habitatges, l’economia verda, els serveis a les persones més vulnerables, el comerç, l’alimentació i la cultura; formació en emprenedoria social cooperativa; exempcions fiscals i fons mixtos de l’Ajuntament amb cooperatives de finançament ètic i solidari per donar crèdits tous per a la posada en marxa de projectes d’emprenedoria social cooperativa; clàusules socials; concessions i subvencions que discriminin positivament aquest tipus d’empreses; obertura d’espais de cotreball, etc.
  7. Millora de la formació i de les oportunitats laborals, especialment per a la gent jove i les persones aturades de llarga durada: borsa de treball juvenil; pràctiques professionals dignes a l’Ajuntament; programes d’emprenedoria; programes de treball comunitari reconeguts amb moneda social per comprar a la xarxa de botigues verdes i responsables; aprofundir en pràctiques com el Banc del Temps; etc.
  8. Impuls del consum responsable (reciclatge, reutilització, economia col·laborativa…) i de les finances ètiques: carta de compromisos en aquestes matèries que tingui com a primer signatari el mateix Ajuntament; ús del programari lliure; espais d’autoreparacions als casals de barri; fires d’intercanvi, de comerç just i de consum responsable…
  9. Impuls del comerç de proximitat en barris amb dèficit de botigues, amb el consens de les associacions de veïns i de comerciants.
  10. Cessió d’espais a la ciutadania per crear horts urbans comunitaris i organització d’activitats culturals i pedagògiques associades.
  11. Augment de la inversió als barris més desfavorits.
  12. Suport a la resolució comunitària de necessitats: cessió d’espais, promoció i assessorament a grups de criança compartida, impuls a una xarxa d’intercanvi de productes, serveis i coneixements; transformació d’espais buits en horts comunitaris; suport a projectes socials autogestionats pels mateixos veïns amb suport econòmic, assessorament o de recursos municipals…
  13. Millora dels drets dels treballadors i les treballadores: manteniment del poder adquisitiu dels treballadors municipals i mesures per facilitar la seva participació i l’augment de la seva corresponsabilitat; inclusió de drets laborals en les clàusules socials…
  14. Progressiva remunicipalització o municipalització dels serveis públics, amb plantilla pròpia o, segons el servei, contractant per a la gestió una entitat sense ànim de lucre (cooperativa, associació…).
  15. Impulsar un front comú amb altres municipis per derogar la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, a fi d’aconseguir la suficiència financera dels municipis, en especial dels més desfavorits com el nostre i perquè la Generalitat instauri la renda garantida ciutadana.

III. Ciutat habitable


 CONSIDERACIONS GENERALS

Assumim els principis i drets inclosos a la Declaració Universal dels Drets Humans, així com a la Declaració Universal de Drets Humans Emergents. Aquests incorporen el dret a la ciutat.

El dret a la ciutat assegura que tots els éssers humans i tota comunitat troben en la ciutat les condicions per a la seva realització política, econòmica, social, cultural i ecològica.

S’han de plantejar uns criteris que ens ajudin a definir quin grau i tipus de benestar desitgem, quins serveis necessitem i com aconseguir un equilibri mediambiental i procurar la sostenibilitat de la ciutat, d’acord amb els recursos disponibles, la població actual i la realitat urbanística existent a Santa Coloma.

La ciutat de Santa Coloma, per al seu funcionament social i econòmic més bàsic, necessita els recursos que li proporcionen els diferents medis naturals sobre els quals la se sustenta. Santa Coloma requereix disposar d’aigua a l’abast, d’espais i de sistemes agraris per al proveïment alimentari, de materials molt variats i d’embornals per als seus residus; necessita també recursos energètics, biodiversitat i espais naturals, regulació climàtica, etc. Tots aquests recursos tenen el seu origen i incideixen tant en àmbits locals i regionals com globals.

En aquest escenari, la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma ens trobem amb una situació paradoxal. Per un costat, ens sentim partícips d’aquest comportament col·lectiu “depredador”, però alhora entenem allò d’absurd que té viure en un lloc que necessita destruir l’entorn per tal de seguir funcionant. Mentrestant, les grans empreses cerquen una sortida tecnocràtica a la crisi ecològica, una sortida que els permeti seguir amb el seu creixent domini, i les administracions s’hi subordinen: en lloc de donar facilitats, l’Ajuntament, com tots els diferents nivells de govern, no estan permetent que els ciutadans participin activament en la recerca i posada en pràctica de solucions, fomentant una sensació general d’impotència. Cal una transformació radical de la concepció actual de Santa Coloma que passa per assumir els seus límits biofísics, és a dir, que els recursos són limitats i, per tant, els hem de gestionar molt millor.

El canvi climàtic és una realitat. Cal pensar cada actuació sota aquest escenari de canvi global, cal fer propostes amb el prisma de ser més resilients, és a dir, de tenir la capacitat com a comunitat per respondre a les crisis i als canvis de manera proactiva, preventiva i creativa. La resiliència mitiga les vulnerabilitats. Per ser sostenible, una comunitat ha de millorar el seu nivell de resiliència en relació amb la seva vulnerabilitat ecològica, social, econòmica o tècnica. El decreixement ha de substituir el creixement indiscriminat.

Així com l’assumpció de pertinença dels humans al medi natural de què formem part i necessitem per a la nostra supervivència, és amb aquesta visió que actuarem i vetllarem per construir un model de ciutat conscient i actiu en la defensa dels recursos naturals col·lectius. En aquest sentit es tindran en compte els principis de la legislació ambiental i els principis del dret a la ciutat, que són:

 

Principis de la legislació ambiental

  • Cautela
  • Acció preventiva
  • Correcció a la font
  • Qui contamina paga
  • Conservació i protecció
  • Cooperació internacional
  • Prevenció de danys transfronterers
  • Responsabilitat
  • Avaluació d’impacte ambiental
  • Participació ciutadana
  • Internalització dels costos

 

Principis del dret a la ciutat

  • Gestió democràtica de la ciutat.
  • Funció social de la ciutat.
  • Funció social de l’habitatge.
  • Exercici del ple de ciutadania.
  • Igualtat i no discriminació.
  • Protecció especial de grups i persones en situació vulnerable.
  • Compromís social del sector privat.
  • Impuls de l’economia solidària i de polítiques impositives progressives.

71 PROPOSTES


A) Habitatge


  1.  Elaboració d’un Pla d’habitatge que inclogui les mesures per fer de l’habitatge un bé social i no un bé merament patrimonial o especulatiu.
  2.  Augment del parc públic d’habitatges de lloguer social format amb els pisos que estan desocupats.
  3. Mesures per treure al mercat l’habitatge privat buit: penalitzar els habitatges buits i incentivar el lloguer.
  4. Ajudes al lloguer del primer habitatge per garantir l’accés de la joventut a l’habitatge.
  5. Recursos de suport als sectors vulnerables i sense recursos: ajudes especials, alberg i pisos tutelats, centres de recursos i centres de dia.
  6. Moratòria de la construcció de nous edificis d’habitatges fins que es resolgui l’excés d’habitatge buit.
  7. Impuls a la rehabilitació d’habitatges i d’equipaments municipals per implantar-hi mesures d’habitabilitat, accessibilitat i ecoeficiència.
  8. Prevenir l’aparició d’infrahabitatge i rehabilitació de l’infrahabitatge existent. En els casos més crítics, plantejar l’enderroc de l’edifici i la posterior edificació.
  9. Oferir ajudes per a la rehabilitació d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica, aïllament i seguretat.
  10. Garantir l’accés universal al serveis domiciliaris bàsics com l’aigua, l’electricitat i el gas.


B) Urbanisme i espai públic urbà


  1.  Elaboració dels plans urbanístics amb la participació de la ciutadania.
  2. Elaboració de plans d’equipaments i béns comuns per barris amb la plena participació dels veïns i veïnes.
  3. Participació de la població en el debat i definició del Pla Director Urbanístic Metropolità impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  4. Potenciació d’un model urbà policèntric que defineixi centralitats comercials i de serveis a cada districte o barri que comporti la descentralització dels serveis i afavoreixi els serveis de proximitat.
  5. Inventari i usos actuals del patrimoni de sòl públic municipal i planejament participatiu dels usos futurs i inversions.
  6. Reserva de l’espai públic per a usos comunitaris.
  7. Incentius per a l’ús dels solars privats que estiguin buits o en ruïnes i elaboració d’un pla d’usos futurs.
  8. Preservació, conservació i divulgació del patrimoni històric.
  9. Usos extraescolars dels patis de les escoles i instituts amb la implicació de les associacions de veïns i veïnes i les AMPA dels barris en la seva gestió. Accés públic fora de l’horari escolar.
  10. Sol·licitud a l’estament competent del soterrament de la B-20, fins al pont d’entrada a Torribera.
  11. Millorar l’habitabilitat de l’espai públic, crear espais de trobada i convivència i potenciar la vida al barri. Restricció dels usos privatius de l’espai públic: terrasses, aparcament, etc.
  12. Garantir l’accessibilitat del mobiliari urbà: bancs, papereres, fonts, fanals, jocs infantils, etc.
  13. Mantenir les fonts públiques d’aigua potable així com augmentar el nombre de lavabos públics.
  14. En els parcs, jardins i espais verds millorar la biodiversitat, augmentar la presència d’arbres autòctons i garantir criteris ecològics en les plantacions.
  15. Les ordenances urbanístiques per a edificacions noves han de limitar l’alçada dels edificis, garantir una proporció d’espai verd i una proporció d’espai per a equipaments de barri.
  16. Prohibir l’edificació privada en solars de propietat pública.
  17. Restriccions en les requalificacions urbanístiques.


C) Espais naturals i medi ambient


  1.  La Serra de Marina és un espai vital que s’ha de cuidar. Cal reforestar i protegir les zones degradades, així com recuperar la riquesa de les espècies de flora i fauna autòctones. La tasca per mantenir i millorar la Serra de Marina com un ecosistema ric i divers s’ha de fer en coordinació amb els municipis veïns i donant suport als diferents grups i veïns que fan una tasca de reforestació i manteniment. La Serra de Marina és un espai d’usos diversos i de convivència entre l’ésser humà i d’altres éssers vius, per tant, s’han de delimitar els usos dels camins i senders pel que fa al trànsit rodat, bicicletes i persones a peu, i limitar el trànsit rodat en els camins. En aquesta línia, la correcta senyalització de camins i senders és un element important.
  2. També s’han de protegir els espais limítrofs de la Serra Marina i de les àrees periurbanes delimitant-ne els usos i definint la relació entre l’espai natural i l’espai urbà.
  3. En el Parc Fluvial del Besòs s’ha d’estudiar la possibilitat d’implantar un sistema de depuració terciària amb canyissar (wetlands) i vegetació de ribera.
  4. Cal acabar les obres perquè Can Zam sigui el parc urbà, verd i frondós que fa ja tants anys la ciutat reclama organitzada en la Plataforma per la Serra de Marina i Can Zam.
  5. Establiment de corredors biològics que interconnectin les àrees naturals i també les àrees verdes urbanes i periurbanes.
  6. Cessió d’espais per fer horts urbans comunitaris.
  7. Campanyes a les escoles sobre la conservació del medi natural.
  8. Creació d’un pla pedagògic que englobi les diferents vessants de l’Educació Ambiental consistent en tallers i suport a l’aula que pugui ser ofert a través del Centre d’Educació ambiental Ecometròpoli a escoles i instituts de la ciutat.
  9. Afavorir el lleure compromès amb el coneixement i gaudi dels espais naturals.
  10. Establir plafons informatius a la ciutat, al full informatiu i al web municipal per mostrar l’estat de la contaminació.


 D) Mobilitat


  1.  Estudiar la mobilitat de les persones amb diversitat funcional a la ciutat, suprimir les barreres arquitectòniques i adequar itineraris accessibles.
  2. Identificar els espais i establiments d’accés públic com botigues, bars, restaurants, etc. que disposin d’itineraris accessibles i informar-ne mitjançant un logotip a la porta d’accés i una guia d’espais accessibles.
  3. Potenciar el transport públic col·lectiu. Ampliació del servei de busos de barri i revisió de les rutes de les línies d’autobusos i la seva freqüència de pas pels barris allunyats d’altres mitjans de transport públic. Avaluar la intermodalitat de transport públic a la ciutat.
  4. Potenciar la mobilitat sostenible i el transport no contaminant. Promoure itineraris per vianants amples i accessibles i implementar noves vies ciclistes.
  5. Eixos articuladors de la circulació viaria i zones de transit restringit. Concentració del trànsit de vehicles de la ciutat en uns eixos que defineixin sectors de la ciutat a l’interior dels quals els vehicles tinguin restringit el pas.
  6. Una zona de vianants en cada districte, ampliable en caps de setmana.
  7. Deslocalitzar l’aparcament dels carrers i concentrar-lo en aparcaments amb bona connexió de transport públic.
  8. Avaluació de les necessitats de transport públic no resoltes de la població de Santa Coloma.
  9. Reducció de les tarifes del transport públic.
  10. Treballar per la connexió del metro de Fondo amb Badalona.


E) Metabolisme urbà


 e1. Aigua

  1. L’aigua és un recurs que ha de mantenir el seu caràcter de bé comunitari. Cal apostar per la municipalització del servei d’aigua, avui en mans d’Agbar, i avaluar l’opció de la municipalització del subministrament d’aigua potable a escala comarcal o metropolitana.
  2. S’ha de treballar en la recuperació dels aqüífers i de les condicions d’aprofitament de les conques pròpies a partir del que s’ha plantejat com una “nova cultura de l’aigua”.
  3. Fer polítiques de demanda de l’aigua per tal de reduir-ne el consum. Establir un llindar de consum gratuït per a les llars vulnerables i penalitzar els excessos.
  4. Fer propostes d’aprofitament d’aigües freàtiques i d’escorrentia a la ciutat.
  5. Abandonar les opcions de transvasament entre conques.

e2. Energia

  1. Oposició a la xarxa de molt alta tensió (MAT).
  2. Aposta per l’autosuficiència energètica de la ciutat. Promoció de la generació elèctrica fotovoltaica i de l’escalfament solar d’aigua. Ajudes a la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum amb el retorn de l’excedent venut. Oposició al pagament de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica.
  3. Aposta per les xarxes de distribució local d’energia.
  4. Aposta per l’estalvi energètic en els edificis i en la via pública. Avaluar i millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat i dels aparells elèctrics i l’eficiència de l’aïllament dels edificis.
  5. Promoció de l’ús d’energia sostenible i de gestió socialment responsable. Consorci o contractació a cooperatives d’energia sostenible del subministrament elèctric i producció d’energia renovable destinada a l’autoconsum dels edificis públics.

e3. Telecomunicacions

  1. Control de les ones electromagnètiques emeses pels repetidors de telefonia mòbil i pels punts d’accés WiFi.
  2. Cablejat de la connexió a Internet a les escoles i equipaments públics.
  3. Promoure l’ús de serveis de telecomunicacions de gestió socialment responsable. Consorci o contractació a cooperatives dels serveis de telefonia i d’Internet.

e4. Residus

  1. Adoptar la lògica de les tres ‘R’: reduir, reutilitzar i reciclar.
  2. Establir acords sectorials per a la reducció i el reciclatge de residus.
  3. Potenciar la recollida selectiva de residus.
  4. Municipalitzar el servei de neteja i de recollida de residus urbans.
  5. Elaboració d’un Pla de neteja de la ciutat amb l’objectiu de millorar-ne el servei.
  6. Neteja i manteniment suficients de la via pública en tots els barris, de manera que cap no quedi discriminat.
  7. Estudi de la possibilitat de implementar el servei porta a porta.
  8. Creació d’un centre de reutilització a la deixalleria municipal.
  9. Foment de la reparació per allargar la vida útil.
  10. Foment del mercat d’objectes de segona mà.


F) Gestió del coneixement


  1. Facilitar l’accés públic als indicadors urbans, socials, econòmics, etc. desagregats territorialment i apostar per les tecnologies de dades obertes. Facilitar l’accés de les dades de la ciutats desagregades i mapades en formats de sistemes de informació geogràfica (SIG).

IV. Educació i sanitat de qualitat


A) EDUCACIÓ


 CONSIDERACIONS GENERALS

La importància educativa, la transmissió de valors i l’aposta per la cultura són elements vertebradors de la formació acadèmica dels nostres infants i joves, així com del desenvolupament integral com a ciutadans i ciutadanes.

Les politiques de retallades en educació han incrementat les desigualtats educatives, la segregació i han fet pujar encara més les ja altes taxes de fracàs i abandonament escolar.

En contraposició a aquestes retallades, SOM Gramenet apostem per una educació pública, de qualitat, laica, que fomenti la inclusió de tots els col·lectius de la ciutat i garanteixi l’equitat educativa, una educació democràtica i que treballi per reduir la desigualtat social.

En la Declaració dels Drets Humans es recull el dret a l’educació. Des de la perspectiva d’una participació activa haurem de definir quins tipus de compromisos, planificació, propostes i accions prioritzem per fer realitat aquest dret, en temes com la infància, les manifestacions artístiques, l’èxit educatiu, la convivència i la cohesió social, el valor i l’ús del nostre patrimoni i l’acció continuada envers la memòria històrica.


68 PROPOSTES

  1. Promoure iniciatives educatives basades en l’aplicació de valors democràtics i participatius en totes les fases educatives vinculant la vida política i social ciutadana amb l’educació reglada.
  2. Convertir el Consell Escolar Municipal en un veritable fòrum de participació per tota la comunitat.
  3. Fomentar iniciatives en tots els nivells i àmbits educatius en coeducació.
  4. Posada a disposició de la ciutadania els espais municipals i les instal·lacions dels col·legis en els períodes en què no són utilitzats.
  5. Fomentar la formació contínua en tots els agents educatius públics.
  6. Facilitar els recursos i les ajudes educatives als alumnes amb necessitats educatives especials del municipi a totes les etapes educatives, fomentant la igualtat d’oportunitats i la seva inclusió.
  7. Fomentar la tolerància i el respecte per la diversitat cultural i religiosa de la nostra ciutat.
  8. Promoure un programa als centres educatius que fomenti la conscienciació social, la solidaritat i l’educació envers la diversitat funcional, tant en la teoria com en la pràctica, experimentant en primera persona la realitat quotidiana de les persones amb mobilitat reduïda.
  9. Planificació del mapa educatiu amb la participació de la comunitat educativa.
  10. Integració de les diferents experiències socioeducatives de la ciutat.
  11. Aposta per un model en què els diferents serveis municipals actuïn conjuntats per respondre amb eficàcia a les necessitats i demandes de la comunitat educativa.
  12. Universalització de les beques menjador, de manera que cap infant no es quedi sense dinar. Per a les famílies amb més dificultats, obertura d’alguns menjadors escolars al llarg dels períodes de vacances, per garantir que els infants facin un àpat diari.
  13. Posada en marxa d’un pla de renovació i millora dels centres educatius.
  14. Suport a la iniciativa de les AMPA de posada en marxa d’activitats extraescolars adreçades a infants sense recursos econòmics i/o amb risc d’exclusió social.
  15. Garantir el bon funcionament del sistema de beques per a activitats extraescolars i casals d’estiu.
  16. Millora de la informació que reben les famílies sobre els diferents ajuts als quals poden accedir.
  17. Suport al treball de les AMPA i de les associacions de mestres, donant-los difusió i reconeixement.
  18. Connectar el treball de les AMPA amb altres entitats properes al territori, participant en el programa Xarxa Clau.
  19. Promoció i elaboració de programes d’acollida de famílies nouvingudes.
  20. Foment de compartir material i suports entre les famílies mitjançant les AMPA.
  21. Elaboració de programes de formació conjunta de professorat i pares per afavorir la comunicació docents-família.
  22. Municipalització dels serveis d’escoles bressol.
  23. Foment de la consolidació d’equips conformats per totes les persones que treballen a l’escola en una relació d’igualtat apostant per una estructura fixa, forta, arrelada i limitant l’interinatge.
  24. Aposta per un increment de les places en escoles bressol, creant noves escoles, per donar resposta a la demanda existent.
  25. Baixada de les ràtios adult-infant, establint un nou model de parella educativa que garanteixi dues persones educadores la major part del temps, ampliant les hores de suport educatiu i fomentant la paritat de gènere el màxim possible.
  26. Disponibilitat d’hores setmanals suficients per treballar la planificació, el disseny i el programa del projecte educatiu.
  27. Millora de la qualitat en l’atenció a la diversitat ampliant el nombre d’hores de suport, facilitant els recursos materials concrets i específics requerits i formant els professionals adequadament per tractar infants amb necessitats educatives especials (NEE).
  28. Revisió dels preus actuals per facilitar l’accés a les famílies amb més dificultats i variables segons la renda familiar. Exigència al Departament d’Ensenyament de la Generalitat dels ajuts eliminats.
  29. Manteniment de les beques menjador. Demanda al Consell Comarcal del pagament de les beques.
  30. Impuls a la creació de més espais familiars que donin resposta a la demanda social, augmentant el suport als professionals que hi treballen amb un model organitzatiu i de gestió pública.
  31. Millora de les infraestructures dels espais existents i assegurament de la participació de les famílies en la seva gestió.
  32. Fer una campanya de matriculació a les escoles públiques més contundent i visible.
  33. Fer un pla d’immediat per evitar que el futur augment de l’alumnat a l’ESO porti a instituts saturats, sense espais que no donin una atenció adient a l’alumnat.
  34. Demanar al Departament d’Ensenyament que posi fi de manera progressiva als concerts d’escoles.
  35. Control de la planificació i escolarització als centres públics i concertats.
  36. Foment de la matrícula als centres públics amb campanyes contundents i visibles.
  37. Promoció de mesures amb els centres educatius per establir unes tutories compartides amb els alumnes de catorze anys que es deriven als programes de qualificació professional inicial (PQPI).
  38. Impuls de projectes artístics i d’humanitats als centres escolars.
  39. Impuls d’activitats d’educació ambientals destinades a totes les etapes.
  40. Manteniment de la subvenció de llibres i material escolar fomentant alhora la seva socialització i reutilització.
  41. Facilitació de l’accés a les activitats extraescolars dels infants de les famílies amb una renda familiar baixa.
  42. Impuls d’un pla integral transversal adreçat a l’alumnat amb fracàs escolar i alumnat absentista.
  43. Oposició frontal al tancament d’aules, al·legant baixa demografia. En lloc d’això, disminució de la ràtio d’alumnes per classe a l’escola pública, que molts cops supera els 25 alumnes per classe que estableix la normativa.
  44. Disminució de la ràtio de les aules de les escoles i instituts de la ciutat amb alt nivell de complexitat.
  45. Demanda al Departament d’Ensenyament perquè construeixi l’Escola Santa Coloma, que substitueixi els mòduls actuals.
  46. Demanda al Departament d’Ensenyament perquè ampliï recursos i personal dels diversos serveis educatius presents a la ciutat destinats a donar suport a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge.
  47. Ajustament de l’oferta a la demanda en la formació professional, de manera que els joves de la ciutat no hagin de marxar fora a estudiar.
  48. Anàlisi rigorosa de les sortides acadèmiques i professionals dels alumnes que no acaben els estudis obligatoris i promoció de sortides acadèmiques que donin resposta a aquestes demandes.
  49. Eliminació dels barracons i mòduls escolars. Construcció de les infraestructures adients.
  50. Manteniment de la política de beques menjador.
  51. Adaptació de totes les instal·lacions escolar per a l’alumnat amb discapacitats.
  52. Renovació i millora dels centres educatius. Manteniment preventiu.
  53. Programa d’activitats extraescolars i casals d’estiu. Foment de l’educació en el lleure dirigit a tot l’alumnat. Pla de beques per garantir l’accés a tot l’alumnat que ho necessiti.
  54. Planificació dels instituts i escoles per fer avançar l’escola pública.
  55. Treballar perquè la presència d’estudis universitaris a la ciutat hi impacti positivament, establint convenis de recuperació.
  56. Suport als universitaris amb dificultats econòmiques per accedir a la universitat a canvi de la realització de projectes de ciutadania i de treball comunitari.
  57. Revisió acurada i fort impuls a l’actual Pla d’entorn educatiu. Potenciació d’un PEE que doni resposta i aculli tots els agents educatius per tal d’afavorir la seva relació i integració a la xarxa municipal.
  58. Revisió i actualització dels agents educatius en el entorn municipal (associacions, ONG, centres de dia, projectes educatius, etc.)
  59. Impuls a les rutes escolars.
  60. Promoció del consistori infantil, fòrum de discussió i aportació d’idees dels infants per fer una ciutat més amable amb els nens i nenes.
  61. Impuls al projecte de famílies-guia, en què unes famílies acompanyen d’altres que acaben d’arribar al centres educatius.
  62. Conveni amb les diferents entitats de diferents àmbits perquè els alumnes participin de la vida de a ciutat, concedint una atenció especial a les famílies migrants o amb NEE.
  63. Potenciació de l’educació no formal en tot els seus àmbits: esplais, formació d’adults, activitats lúdiques…
  64. Enfront de la pobresa de l’oferta d’espectacles infantils, potenciació de les activitats per a infants a les places i carrers de la ciutat.
  65. Foment dels espais i les instal·lacions escolars com un espai d’acció d’altres agents educatius.
  66. Ampliació de l’horari nocturn d’estudi a les biblioteques de la ciutat i equipaments juvenils en èpoques d’exàmens.
  67. Ple suport a les activitats de formació adreçades a adults. Suport a l’Aula de la Gent gran.
  68. Garantir amb els recursos municipals la formació d’adults migrants.


B) SANITAT


 CONSIDERACIONS GENERALS

La salut és un dret bàsic i que l’atenció sanitària universal ha d’estar garantida per a tota la població.

Les competències sobre salut depenen majoritàriament de la Generalitat. Malgrat això, creiem que des de l’Ajuntament podem aportar recursos i espais de suport per a millorar l’estat de salut de la població. Hi ha marge de millora amb pocs recursos, cal voluntat i organització.

Entenem la salut no només com l’absència d’afeccions o malalties, sinó com l’estat de complet benestar físic, mental i social. Per això, defensarem un model de treball molt proper als serveis de salut, de cara a fer costat tant als usuaris com als professionals de la salut.

Creiem que l’Atenció Primària ha de ser la base del sistema sanitari, des d’on a més de l’activitat assistencial també es desenvolupen activitats de prevenció i promoció de la salut.

A més, La nostra ciutat compta amb un hospital comarcal, l’Hospital de l’Esperit Sant, governat per un patronat del qual forma part l’Ajuntament de Santa Coloma. Creiem que des d’aquest àmbit també podem aportar el nostre gra de sorra.


25 PROPOSTES

  1. Treballar per exigir la millora de la gestió en els Centres d’Atenció Primària (CAP) a causa de la privatització i les retallades.
  2. Avançar en la millora de les instal·lacions sanitàries.
  3. Impulsar la creació de grups informatius i de seguiment de dones embarassades des de l’Àrea Bàsica de Salut per tal de prevenir situacions de risc.
  4. Fomentar els programes d’atenció a la gent gran i al pacient pluripatològic.
  5. Fomentar programes de detecció de situacions de violència de gènere i maltractament infantil.
  6. Evitar l’externalització de serveis.
  7. Evitar el pagament de serveis dels pacients hospitalitzats (dietes, bugada, llits d’acompanyants, etc.)
  8. Fomentar la relació i coordinació amb els centres d’atenció primària.
  9. Vetllar pels drets dels treballadors i treballadores que sovint supleixen o pal·lien els efectes de les retallades.
  10. Garantir el no cobrament de l’atenció al servei d’urgències a les persones sense targeta sanitària.
  11. Impulsar programes d’anàlisi i diagnòstic de l’estat de salut de la població per tal de detectar els àmbits, sectors, segments d’edat i territoris on cal la intervenció municipal en matèria de salut. Vigilar especialment l’accés a la salut de les persones sense targeta sanitària.
  12. Estudiar i valorar els informes o propostes que formulin les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, sobre l’actuació en matèria de salut i benestar.
  13. Proposar mecanismes de coordinació i seguiment amb l’Ajuntament pel que fa als programes i serveis que afectin les entitats vinculades amb la salut.
  14. Garantir l’accés a la targeta sanitària i difondre activament el coneixement dels recursos i serveis sociosanitaris de la ciutat i el seu ús entre la població immigrada, especialment pel que fa a la salut maternoinfantil.
  15. Participar en l’avaluació d’aquells programes i plans d’actuació en els quals s’hagi pres part, tant per fer propostes com per fer seguiment.
  16. Impulsar programes d’intervenció comunitària fomentant la relació entre serveis socials, centres educatius, centres de salut i teixit associatiu, posant èmfasi en la participació dels mateixos ciutadans per tal de detectar i abordar els problemes i necessitats de la comunitat, amb l’objectiu de millorar l’estat de salut, la qualitat de vida i el benestar social de la població.
  17. Impulsar programes d’educació sanitària per a la població per tal d’apoderar els pacients i participar en la millora del sistema sanitari.
  18. Impulsar programes, juntament amb els centres educatius, per garantir la nutrició i els hàbits d’higiene entre la població infantil.
  19. Incloure la salut mental a l’agenda ciutadana.
  20. Fer costat de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies en la seva demanda de millores en l’atenció i de més recursos.
  21. Desenvolupar mesures inclusives transversals a la resta de programes municipals de caràcter genèric.
  22. Treballar activament amb les eines que proporcionen els informes de salut a l’escola, vetllar pel compliment de la primera vacunació i prevenir l’emergència de malalties de retorn amb incidència residual avui a Catalunya, a través d’un enfocament global d’atenció a tot l’entorn familiar i comunitari d’origen immigrant.
  23. Coordinació amb els centres de salut per tal d’identificar persones que no puguin pagar medicacions i tractaments.
  24. Impulsar la creació de grups informatius i de seguiment de dones embarassades des de l’Àrea Bàsica de Salut per tal de prevenir situacions de risc.
  25. Impulsar grups d’informació i d’acompanyament per a persones sense targeta sanitària per tal de garantir l’atenció sanitària necessària, tant a les urgències com a l’atenció primària.

V. GENT ACTIVA


 CONSIDERACIONS GENERALS

Santa Coloma de Gramenet és un municipi petit en extensió, prou compacte i de fàcil mobilitat en el seu interior. Aquest avantatge no s’aprofita prou; molta gent no participa en activitats organitzades en altres barris. A més, l’oferta cultural de la ciutat està massa centralitzada: la majoria d’equipaments són a uns deu minuts a peu de la Plaça de la Vila.

Fins ara, l’Ajuntament ha volgut mantenir la seva hegemonia cultural. No ha facilitat que la ciutadania o les entitats poguessin participar o organitzar iniciatives culturals com les festes de barri, el Carnestoltes, etc., o la mateixa Festa Major.

En poc temps, Santa Coloma de Gramenet ha canviat la seva composició social:

  • És una societat mosaic, multicultural, heterogènia. Això es visualitza clarament en el sector de la restauració i culinari. Es pot trobar des d’alta restauració a bars de tapes, del vermut a cuines d’arreu del món.
  • Ha deixat de ser una ciutat jove per passar a ser una ciutat envellida.
  • Ha augmentat i millorat el nivell de formació dels veïns i veïnes.
  • Hi ha creadors amb voluntat de despuntar que sovint obtenen reconeixement fora de la ciutat.
  • Hi ha un sector del jovent actiu culturalment i socialment però distanciat de l’Ajuntament.
  • S’han incorporat i arrelat al llarg dels anys noves tradicions procedents de la immigració.
  • Es reben molt positivament les propostes culturals de caire obert i ciutadà.

Per tot això, considerem bàsic:

  1. Fer de la cultura l’eix que vertebri la ciutat i entorn del qual els diferents barris trobin un punt en comú per pal·liar la fractura. D’una banda, dotant les iniciatives culturals de recursos i equipaments suficients, de l’altra potenciant els espais de cultura ja existents, i sempre fent una especial incidència en els barris més desafavorits.
  2. Redefinir el concepte de cultura. Fer de la cultura una cosa viva on tothom pot participar i no ser un mer espectador. Reforçar la cultura com un factor d’apoderament ciutadà, de cohesió social, no elitista i no vinculat necessàriament al consumisme.


 A) Cultura


36 PROPOSTES

  1. Programació cultural estable, setmanal i assequible a tothom, elaborada en col·laboració amb les persones i entitats de la ciutat i utilitzant l’equipament públic disponible.
  2. Publicació d’una guia mensual o bimestral amb tota l’oferta cultural i de lleure que ofereix la ciutat.
  3. Apropar els equipaments culturals i les seves programacions a les entitats.
  4. Augmentar el públic a les activitats culturals. Estudiar la manera d’incrementar l’assistència als esdeveniments culturals de la ciutat per part de la població.
  5. Replantejar el sistema de subvencions i contraprestació mútua de serveis per tal d’evitar la dependència o el clientelisme.
  6. Els preus de les activitats han de ser coherents amb la situació econòmica actual per tal d’evitar la discriminació. La cultura és un dret, no un luxe.
  7. Eliminació dels privilegis dels càrrecs polítics en l’accés a les propostes culturals (entrades gratuïtes, seients reservats, etc.).
  8. Promoció d’espais d’encontre amb els artistes, creadors, intel·lectuals, etc., els diferents gremis culturals i les entitats culturals de la ciutat amb l’objectiu d’escoltar les seves demandes i reivindicacions. Estudiar la possibilitat de constituir un Consell Municipal de Cultura.
  9. Coordinar activitats culturals entre diferents entitats i persones de la ciutat que s’hi vulguin adherir. Treballar conjuntament biblioteques, auditori, teatre, etc.
  10. Vincular la formació artística de la ciutat (instituts i escoles artístiques) a l’oferta cultural de la ciutat.
  11. Ser receptius a la iniciativa privada en l’oferta cultural. La iniciativa pública no ha de tapar o descartar allò que es proposa des d’altres sectors.
  12. Buscar el patrocini d’empreses socialment responsables en les activitats culturals.
  13. Estudiar la vinculació dels equipaments culturals a projectes d’emprenedoria, especialment la social i cooperativa.
  14. Difondre les activitats culturals en les xarxes de transport (oppis) i altres llocs on conflueixin massivament les persones de la ciutat o de les ciutats de l’entorn.
  15. Fer un cens d’artistes i associacions artístiques de la ciutat.
  16. Oferir espais per a la creació. En la majoria d’àmbits, els creadors han de marxar fora per desenvolupar la seva activitat.
  17. Fer de la Comissió de Festes un òrgan representatiu i amb capacitat de decisió. Atorgar poder real a la Comissió. Garantir que la Comissió representi autènticament les entitats culturals i la ciutadania.
  18. Acords de cessió d’espais a canvi de d’espectacles i d’altres activitats que beneficiïn la ciutadania.
  19. Organització de mercats artístics i artesans de manera periòdica perquè els creadors de la ciutats mostrin i venguin la seva obra.
  20. Donar suport als artistes locals en la seva projecció fora de la ciutat.
  21. Dinamitzar i promoure les iniciatives culturals de la ciutadania i les entitats.
  22. Diagnosi dels equipaments culturals existents a la ciutat
  23. Obertura d’un centre de creació artística que reforci la cultura i l’art com a forces creatives.
  24. Reobrir la Central Escènica. Aquest bon recurs es va tancar de manera desafortunada. Caldria reobrir aquest espai com a obrador de dramatúrgia. Possibilitat de convidar companyies residents de manera temporal.
  25. Estudiar la posada en marxa d’un centre de creació audiovisual.
  26. Adequació dels parcs i els espais públics perquè acullin activitats culturals i programació cultural a l’aire lliure.
  27. Augment dels horaris de les biblioteques. Les biblioteques han d’obrir els caps de setmana i adequar-se a les necessitats de la ciutadania.
  28. Facilitació d’espais d’estudi amb la infraestructura adequada.
  29. Activitats culturals als barris per a totes les edats i interessos, posant una atenció especial a aquelles adreçades al jovent perquè no hagi de buscar contínuament la seva oferta de lleure fora de la ciutat.
  30. Restitució de l’oferta de cinema com una proposta regular de la ciutat tots els caps de setmana a la biblioteca del Singuerlín. Afavorment d’altres propostes culturals i de lleure entorn d’aquesta activitat.
  31. Preservar el patrimoni cultural i natural de la ciutat.
  32. Dotar de recursos les entitats de memòria històrica i social que elaborin projectes per a la difusió i la divulgació d’aquests àmbits a la nostra ciutat.
  33. Promoció d’iniciatives que permetin divulgar millor el nostre patrimoni social, cultural i històric.
  34. Revisió del Pla de Protecció del Patrimoni.
  35. Identificació d’un projecte cultural, de caràcter social i de ciutat que converteixi la ciutat com a referent. Aquest projecte hauria de conferir una identitat pròpia a la ciutat i ser present tot l’any entre la ciutadania com a projecte de tots i totes.
  36. Promoure la gastronomia com a factor de cohesió social però també com a marca de ciutat de cara a l’exterior, partint de l’experiència adquirida amb “Sabors del Món”.


B) Esports


 8 PROPOSTES

  1. Gestió pública de totes les instal·lacions esportives de la ciutat.
  2. Potenciació dels clubs esportius i la gestió pròpia de les instal·lacions esportives.
  3. Garantia que tant les entitats esportives com els ciutadans en general podran gaudir d’instal·lacions esportives dignes.
  4. Facilitació de l’accés a les instal·lacions esportives municipals aplicant un sistema de descomptes per als joves i les persones amb renda baixa.
  5. Impuls a l’esport escolar, avui abandonat a la ciutat, promovent la pràctica esportiva a les escoles i lliguetes dels diferents esports.
  6. Gestió de les pistes d’atletisme en mans de les entitats atlètiques de la ciutat.
  7. Gestió pública dels centres esportius municipals.
  8. Conversió de l’IME en un ens dinamitzador de la vida esportiva de la ciutat i no en un fre a les iniciatives i propostes de les entitats i clubs.


C) Defensa dels drets humans


La protecció i defensa dels drets humans i la construcció de pau no són àmbits que s’hagin de treballar únicament de manera sectorial, sinó que s’han d’integrar de manera transversal a totes les polítiques públiques municipals. Els drets humans han de servir de fonament i també d’eina, a l’hora de planificar aquestes polítiques.

L’Ajuntament s’ha de comprometre a favor del servei públic i dels drets fonamentals de la ciutadania; en especial, a defensar els veïns i veïnes afectats per l’atur, l’exclusió social, la pobresa energètica, la pèrdua d’habitatge, la violència, la xenofòbia… a causa d’un sistema econòmicament injust, ecològicament insostenible, i a més racista i patriarcal. L’actuació municipal pot i ha de desafiar aquest sistema sempre que es vulnerin els drets de les persones i ha de donar resposta a favor d’elles i en pro de la construcció d’un món diferent, a totes les escales, començant per la local.

L’Ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania i, com a tal, té més flexibilitat i capacitat de maniobra. Els seus desavantatges davant altres administracions són la falta de recursos econòmics i la dependència administrativa. Es pot fer front a aquests inconvenients implementant polítiques públiques alternatives, basades en una autèntica democràcia participativa, i amb uns continguts vinculats estretament a la societat civil. S’ha de donar resposta a les demandes i les protestes que provenen directament de la ciutadania.


D) Sostenibilitat ambiental i cooperació descentralitzada


Santa Coloma ha d’adquirir una clara vocació internacional en pro de la sostenibilitat ecològica i la cooperació descentralitzada. S’ha de participar en fòrums i xarxes d’intercanvis d’experiències amb altres municipis. S’ha de garantir la participació tècnica i política en aquests espais, però també la implicació de la societat civil i la ciutadania.


E) Ciutat oberta


Les polítiques tradicionals han manipulat i continuen manipulant sovint el sentiment de seguretat de la ciutadania, potenciant les pors i les angoixes urbanes. La fotografia que tenim ara de Santa Coloma és la d’una ciutat espantada, víctima de processos globals que no pot controlar i de processos socials que s’identifiquen amb una pèrdua de referents. Una societat que cada vegada és menys tolerant i inclusiva i on la resposta de l’administració és cada vegada més de control i de vigilància dels comportaments que qualifica d’incívics, ja que s’entén que permetre aquests comportaments suposa un primer pas a la impunitat i a la delinqüència.

En alguns casos ha estat un sector de la població “respectable” el que ha interpretat que determinats usos de la ciutat i l’espai públic són impropis, generadors d’”inseguretat” i ha exigit respostes policials. D’altres ha estat el mateix Ajuntament qui ha intervingut d’aquesta manera i ha justificat la seva prevenció, sense que intentés cap mediació o resolució pacífica del conflicte en qüestió.

La vigilància i el control recau damunt de determinats grups socials que són perseguits més per la seva aparença que per les seves actituds, és a dir, aquelles persones que són víctimes de la desigualtat, que són joves o que són migrants.

Des de l’equip de govern actual, s’ha posat en el mateix paquet pobresa, immigració i delinqüència. Aquest fet es va deixar clar amb la creació de la regidoria de Seguretat i Convivència, i l’aprovació de determinades normes com la dels horaris comercials que discrimina negativament els barris de la zona sud on hi ha més percentatge d’emigració.

La ciutat oberta que propugnem reclama l’espai públic com un espai polític, de participació. Un espai que afavoreix experiències que uneixen la comunitat més enllà de l’acció oficial. Replantejar-nos de recuperar el “dret a la ciutat”, avui dia a mans d’interessos privats, i que aquest dret impliqui el dret a canviar la ciutat. L’espai públic ha de ser una oportunitat per a la sociabilitat, per a una nova forma de vida i no un mera oportunitat de negoci.


13 PROPOSTES

  1. Afavorir el reconeixement i la cobertura legals dels drets de totes les persones que viuen a la ciutat.
  2. Màxima prioritat a l’eradicació de la violència contra les dones, millorant les actuacions de sensibilització, prevenció, acolliment i atenció.
  3. Empadronament de totes les persones que vivim a la ciutat per tal que tothom pugui accedir a la targeta i l’assistència sanitàries.
  4. Evitar l’exclusió i el rebuig de l’espai públic urbà pel fet de pertànyer a qualsevol col·lectiu.
  5. Impedir la codificació per la indumentària.
  6. Propiciar els espais de mediació i de resolució pacífica de conflictes. Restringir les intervencions policials als actes delictius.
  7. Deslegitimar la mirada desconfiada cap a l’altre, la seva segregació, estigmatització i exclusió pel fet de considerar-lo diferent.
  8. Revisar les normes i les sancions del municipi que puguin tenir aspectes discriminatoris.
  9. Recuperar els espais públics com a espais comunitaris, de trobada i de convivència. Revisar i limitar els usos comercials de carrers, places i passejos.
  10. Promoure processos participatius on els veïns i veïnes decideixin com canviar la ciutat i millorar l’espai públic.
  11. Fer una diagnosi de les causes immediates i mediates de la inseguretat en comptes de basar-se en suposicions o prejudicis. Aquesta diagnosi permetrà elaborar millors polítiques públiques i explicar a la ciutadania quina és la seva lògica, així com fer-la partícip dels processos i facilitar-ne el compromís amb els canvis necessaris.
  12. Reconèixer la diversitat cultural com un factor enriquidor per a la ciutat, evitant confondre l’aparença física amb la inclusió a determinada identitat cultural. Buscar nexes d’unió i complementarietat en col·lectius aparentment diferents.
  13. Promoure entre els infants i el jovent els valors democràtics i participatius.

 

VI. POBRESA ZERO


CONSIDERACIONS GENERALS

Cal garantir la qualitat de vida i la dignitat de les persones, dedicant-hi tots els recursos humans i econòmics necessaris. La realitat que vivim fa que haguem d’apostar inexcusablement per la pobresa zero, i això significa, per començar, reconèixer totes les situacions de precarietat de la ciutat per poder atendre-les en tres graons:

1r. Exigir a les autoritats supramunicipals que compleixin amb les seves competències.

2n. Cobrir les necessitats bàsiques de les persones, siguin o no responsabilitat municipal.

3r. Donar suport a la comunitat en l’organització de xarxes d’ajuda i suport mutu.

Per això proposem crear un Centre d’Emergències Socials amb els serveis de menjador social, alberg i d’altres amb un equip d’intervenció de referència en aquest casos. També apostem per obrir un Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) en drogodependències. Una ciutat propera als 120.000 habitants sense equipaments especialitzats d’aquesta mena és una ciutat dependent de les voluntats d’altres.

D’altra banda, és molt important obrir els ulls a les noves realitats consolidades al municipi. Dir que situacions socials problemàtiques s’acaben amb actuacions policials és populisme i objectivament fals. Creiem que les situacions delictives i d’inseguretat es poden reduir, i molt, amb la participació i el reconeixement mutu de les persones que comparteixen el espai públic. Si la pobresa zero és el nostre objectiu, la cohesió social i la convivència seran les línies per on transitarem fins a arribar-hi.

Per últim, creiem en la feina dels i de les professionals que treballen a Serveis Socials. Per això volem reforçar els seus instruments de treball i millorar les condicions d’usuaris i professionals comptant amb elements de transversalitat, corresponsabilitat i motivació davant les dificultats i els problemes que es presenten a la ciutat.


44 PROPOSTES

  1. Drets socials i necessitats bàsiques d’alimentació, habitatge, aigua, llum i transport cobertes per a tothom. Negociar amb les autoritats supramunicipals, bancs i empreses subministradores aconseguir aquesta cobertura.
  2. Renda municipal per a les famílies sota el llindar de la pobresa.
  3. Cap desnonament a la ciutat. Ferm suport a les famílies amenaçades de desnonament facilitant-los serveis jurídics i de mediació, intercedint davant les entitats financeres, donant-los ajuts d’urgència o un reallotjament immediat a la ciutat si fos necessari. L’Ajuntament cessarà l’activitat amb els bancs que desnonin. Suport a la Iniciativa Legislativa Popular presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
  4. Obertura d’un Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) i d’un Centre d’Emergències Socials (CES),que faci d’alberg i menjador social.
  5. Parc de lloguer social de pisos buits.
  6. Coordinar el treball comú amb la Generalitat i la Diputació per tal d’implementar iniciatives de promoció social amb les persones que reben ajudes des de Benestar Social.
  7. Programa transversal de millora familiar: Serveis Socials, Promoció Econòmica, Joventut i Educació.
  8. Impulsar un Programa d’Aprofitament d’Aliments amb botigues i restaurants per tal de fer més amplia l’oferta d’aliments a les persones beneficiàries del Programa d’Aliments.
  9. Elaborar el Pla de Petita Infància, amb un mapa de recursos, coordinació i intervenció conjunta dels departaments d’Educació, Benestar Social i Salut.
  10. Incorporació de projectes existents i creació d’altres de nous, com ara un banc de temps i d’altres, al Pla de Petita Infància.
  11. Coordinació dels equips de serveis socials bàsics amb els centres oberts per millorar l’atenció als menors.
  12. Beques menjador per a qualsevol infant i adolescent que ho necessiti i obertura de menjadors escolars en períodes de vacances.
  13. Obertura d’una residencia pública per a la gent gran a l’antic col·legi Miguel Hernández i de centres de dia als barris on poder viure i conviure amb dignitat.
  14. Programa “80 en marxa”, de valoració familiar i activació de mesures de millora.
  15. Reorganització del transport públic urbà cap als centres de dia i hospitals.
  16. Impuls dels programes d’oci i acompanyament a les persones més vulnerables i dependents: infants i gent gran.
  17. Accions de prevenció del consum d’alcohol i de medicaments.
  18. Millora del transport adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
  19. Millora de l’accessibilitat als comerços locals en matèria d’obstacles arquitectònics atenent les situacions de diversitat funcional.
  20. Definició, amb la participació de la ciutadania, dels criteris per fer de Santa Coloma una ciutat accessible per a tothom. Requerir l’Autoritat del Transport Metropolità perquè resolgui adequadament les necessitats de mobilitat de la població.
  21. Adaptació dels edificis escolars a l’alumnat amb discapacitat.
  22. Impulsar, amb la comunitat educativa, dels programes d’activitats d’educació social als centres educatius en horari extraescolar.
  23. Constituir els Consells de Serveis Socials als barris, amb la participació de totes les entitats i persones interessades i no tan sols les entitats del sector.
  24. Creació de programes comunitaris d’acció social als barris.
  25. Orientar les subvencions a les entitats socials que enforteixin els programes de serveis socials deficitaris del municipi.
  26. Organitzar grups de suport per a persones aturades a fi de trobar sortides a les situacions de dificultat social, econòmica i laboral.
  27. Facilitar la realització de pràctiques d’Educació Social de la UNED a projectes municipals.
  28. Potenciar les iniciatives socials que sorgeixin de la comunitat.
  29. Més presencia d’educadors de carrer als barris.
  30. Revisar les tasques i funcions de la Policia Local.
  31. Donar visibilitat a la Cartera de Serveis Socials del municipi i posar-la a l’abast de tota la població.
  32. Foment de la màxima participació de les persones usuàries de serveis socials en la gestió de les seves situacions i als recursos de suport.
  33. Enfortir els drets dels professionals i de les persones usuàries de serveis socials treballant a cada àmbit el Codi Deontològic Professional i la Carta de Drets i Deures de les Persones Usuàries de Serveis Socials.
  34. Millorar l’accés i l’atenció de les persones a tots el recursos de Serveis Socials.
  35. Empadronament per a tothom que visqui a la ciutat sense excepcions. L’empadronament és indispensable per tal que tothom pugui accedir als serveis municipals, a la regularització, a l’atenció mèdica, a la reagrupació familiar, a l’escolarització bàsica…
  36. Dret a vot, a la participació col·lectiva i a la presència pública dels totes les persones majors d’edat que viuen a la ciutat.
  37. Posar els mitjans necessaris per a l’aprenentatge de llengües i de coneixement de l’entorn, sense fer ús d’aquest aprenentatge com a xantatge per rebre els serveis que es necessitin ni per facilitar l’accés a la regularització.
  38. Posar fi a la col·laboració de la Policia Local en les batudes racistes de la Policia Nacional. A més, fer de Santa Coloma territori lliure d’aquest tipus de persecució.
  39. Treballar des de l’àmbit municipal pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
  40. Conversió del CIAPE en una oficina antidiscriminació, d’atenció als migrants, que doni informació, assessorament i suport a les persones nouvingudes, a més de recollir les denúncies per motius xenòfobs o racistes.
  41. Treballar per l’eliminació de les “cicatrius” internes de la ciutat, les barreres socials, que es dibuixen als barris. Eliminar el decret municipal de modificació d’horaris comercials per als barris de la zona sud, exemple de com es poden aplicar polítiques d’apartheid a l’àmbit municipal. També fer esforços per tirar endavant millores urbanístiques en els barris on són més necessàries.
  42. Parar una atenció especial al tractament del racisme als instituts, treballar la multiculturalitat, la participació de tothom en activitats col·lectives, les alternatives de lleure, etc.
  43. Promoure campanyes que posin en valor la interculturalitat.
  44. Posar fi a la vinculació que ha fet fins ara l’Ajuntament entre immigració i delinqüència en agrupar en una regidoria la seguretat i la convivència.

 

VII. AJUNTAMENT TRANSPARENT


 CONSIDERACIONS GENERALS

La nostra implicació a l’equip de govern municipal ha de suposar també un canvi del model de l’organització interna de l’Ajuntament. Ha de ser un canvi de l’administració local tant extern com intern, que suposi una participació més gran i activa de les persones que hi treballen i de la ciutadania, i que no es reflecteixi només en els documents i els discursos. L’objectiu compartit ha de ser millorar la gestió dels serveis i la seva qualitat i fer una revisió continuada del seu funcionament.

Aquest canvi s’ha de basar en la participació, la corresponsabilitat, la transparència i l’auditoria de l’acció municipal. El principal repte de modernització de l’Ajuntament ha de ser la racionalització i la democratització de la seva organització tècnica i administrativa.


27 PROPOSTES

  1. Revisió del funcionament actual de l’Ajuntament per fomentar la delegació, el treball interdepartamental i la coordinació entre les diverses àrees municipals a través de comitès de coordinació tècnica.
  2. Revisió de l’organigrama actual per eliminar duplicitats, ajustar funcions i potenciar o desenvolupar nous àmbits de treball, especialment els relacionats amb serveis socials, ocupació, etc. Aquesta revisió anirà acompanyada de l’acord d’una nova relació de llocs de treball amb el comitè d’empresa, seccions sindicals i els treballadors i les treballadores.
  3. S’avaluarà l’anterior Pla de mandat (Pla d’acció municipal) i s’iniciarà la tasca de planificació participativa d’un nou Pla de mandat interrelacionat amb el debat ciutadà d’una nova planificació estratègica i de model de ciutat.
  4. Estímul a la participació dels treballadors i treballadores municipals a fi de millorar la gestió a partir del treball quotidià, constant i adaptat a la realitat de cada àrea.
  5. Consolidació i millora de la implantació de l’administració electrònica per tal d’aconseguir un ajuntament més eficient. Caldrà posar-lo en marxa en diverses fases a partir de les diagnosis inicials amb l’objectiu de plantejar els punts febles i proposar solucions a curt i a mitjà termini. Es crearà una comissió de treball formada per especialistes, tècnics municipals i la direcció municipal.
  6. Configuració d’un govern més horitzontal on la figura de l’alcalde/essa sigui menys presidencialista, jeràrquic i protagonista, i on s’apliqui una veritable delegació de funcions i tasques i de coordinació.
  7. Els regidors i regidores que tinguin delegada una competència han d’assumir la responsabilitat d’aquest àmbit. S’han de comprometre a conèixer o aprendre el seu àmbit per tal de garantir la seva dedicació correcta. En el moment de distribuir les responsabilitats, es valorarà la seva experiència prèvia.
  8. Regidors i regidories tindran un pes polític i una valoració equitatives i s’eliminaran els privilegis actualment associats als càrrecs de responsabilitat política i assessors.
  9. Els representants polítics s’han de dedicar a la feina municipal de manera satisfactòria, amb uns horaris que permetin conciliar la seva activitat amb la vida privada.
  10. Caldrà valorar la dedicació necessària de cada regidoria, que pot variar en funció de les circumstàncies.
  11. Promoure la planificació, els resultats i l’avaluació d’acord amb el Pla de mandat i altres compromisos adquirits amb la ciutadania, d’acord amb els criteris públics aprovats. Cada càrrec electe haurà de presentar públicament un pla d’acció i una memòria anual de la seva gestió. A la memòria haurà d’indicar els objectius assolits però també els no acomplerts i les causes d’aquest incompliment.
  12. Donar transparència a les despeses i a les agendes dels regidors i regidores.
  13. Eliminació dels càrrecs de confiança política i valoració de l’interès o la necessitat de disposar d’assessoraments específics per a la direcció i gestió de programes municipals.
  14. Valoració de la possibilitat de compaginar la dedicació a l’Ajuntament amb la participació a d’altres administracions supramunicipals amb criteris de coherència i no acumulació de càrrecs.
  15. Presentació i publicació de la declaració dels béns dels regidors de manera anual.
  16. Renovació del Reglament Orgànic Municipal (ROM). En l’anterior legislatura, hi va haver el compromís de renovar-lo i es va debatre entre els diferents grups municipals, però s’ha incomplert l’acord de tenir-lo actualitzat. Per altra banda, el procés dut a terme s’ha circumscrit als grups municipals representats quan caldria obrir un procés de debat ciutadà. Caldrà tenir en compte, a tall d’exemple, diferents qüestions: la inclusió, o no, del Reglament de Participació al ROM; valorar el vot de qualitat reservat a l’alcaldia; valorar el funcionament dels plens municipals, etc.
  17. Treballar una estratègia pròpia de presència i participació de la ciutat en organismes supramunicipals, nacionals i internacionals.
  18. Organitzar i calendaritzar els òrgans de govern i la seva composició: els plens; la junta de govern on hi haurà tots els regidors i regidores que formen part de l’equip de govern (es pot valorar la presència de l’oposició); els consells i les comissions; la junta de portaveus, i els regidors i regidores de districte.
  19. Publicar i comunicar a la ciutadania els ordres del dia i els acords presos pels òrgans de govern d’una manera àgil, a través del web municipal, publicacions, cartelleria, etc. Es garantirà que a totes les regidories de barri hi hagi una informació exhaustiva sobre temes municipals. Per tal que aquesta sigui més efectiva es podran crear casetes informatives o altres mecanismes de difusió.
  20. Millorar i reformular l’atenció directa a la ciutadania. Dignificar l’atenció a la ciutadania garantint el seu dret a la privacitat i a la confidencialitat. Garantir el dret i l’atenció de queixes i reclamacions. Entendre que l’edifici central de l’Ajuntament és l’edifici de totes les persones que viuen a la ciutat i que tothom hi ha de poder accedir.
  21. Donar criteris de professionalitat a la designació dels directors municipals i altres càrrecs en comptes d’aplicar la lliure designació per afinitat política com s’ha fet fins ara.
  22. Analitzar i fer una proposta per a la participació de representants polítics i ciutadans en la gestió de les empreses públiques, instituts municipals, patronats, consells escolars, etc.
  23. Potenciar la transparència i la informació i crear un consell de comunicació local participatiu que vetlli per l’objectivitat i la pluralitat del full informatiu, el web, etc. Impulsar altres mitjans de comunicació locals que actualment són deficitaris, fent-los eficients i accessibles.
  24. Aplicar un reglament de criteris transparents de proporcionalitat en l’aparició als mitjans públics de l’alcaldia i dels regidors i regidores.
  25. Elecció directa del Defensor/a de la Ciutadania per tots els veïns i veïnes de la ciutat majors d’edat. Les persones candidates hauran e viure a la ciutat i no pertànyer a cap partit polític. Les seves obligacions seran defensar els drets de la ciutadania en l’àmbit local i supervisar els compromisos contrets amb aquesta pel govern municipal. El seu mandat serà limitat i les seves resolucions vinculants per a l’administració municipal.
  26. Reformular accions com la regidoria de districte, l’alcaldia als barris o altres, per tal de dotar aquestes propostes d’aproximació als veïns i veïnes, de sentit i de coherència.
  27. Crear un reglament sobre els mitjans de comunicació local que garanteixi la pluralitat, l’objectivitat i la participació de les entitats de la ciutat. Aplicar el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública.