Avui ja no és 25N


Avui quan he consultat les xarxes, el primer que he vist és el vídeo de la reacció de la concursant de Gran Hermano quan li mostraven la seva pròpia violació en un moment previ del programa. Bé, no l’he vist, no he pogut. Quantes vegades han violat aquesta dona?: quan el concursant violador va perpetrar la violació, quan els responsables del programa, veient-la (violadors), no la van aturar, quan li van passar el vídeo a ella, quan li van fer callar i, ara, quan s’ha publicat la seva reacció (violadors) i s’ha fet viral a xarxes. Cinc violacions. Múltiples violadors. Una altra forma de manada.

Tenim molt recents els actes de reivindicació del dia contra les violències masclistes. Aquest dia tot són bones intencions. Aquest any es va engegar una campanya en twitter amb l’etiqueta #25NEmComprometo per tal que tothom es comprometés a fer alguna cosa per lluitar contra el genocidi que patim les dones (que no xacra, com es diu eufemísticament, el llenguatge importa). Vaig llegir compromisos molt macos, fins i tot jo mateixa en vaig fer un. Aquell mateix dia va ser assassinada una altra dona i dos dies després ens trobem com s’exhibeix el patiment d’una dona violada en un programa de primetime. Les bones intencions no serveixen.

Les dones hem dit prou, estem dient prou, perquè no serà cosa d’un dia, d’un any o de tres, però ens estem plantant, sobretot les dones joves que pugen amb força i no volen permetre que les assassinin, les violin, les assetgin, però tampoc veure la seva llibertat coartada en la forma de vestir, d’actuar, d’on anar i d’on no.

I vosaltres, els homes, què feu o què en penseu fer?

Se’ns diu a les dones: “no passis per aquell carrer fosc”, “no beguis massa”, “tapat una mica”… No. Diem als homes: no mateu, no violeu, no assetgeu i no permeteu el masclisme dels vostres col·legues. No permeteu actituds ni comentaris masclistes que passin davant vostre.

Hi haurà homes que em diran que sóc injusta perquè ells ja han fet gran part del camí cap aquest punt, i puc donar fe perquè jo mateixa sóc una dona afortunada i estic envoltada d’amics d’aquest tipus, però no hi ha injustícia contra els homes quan ens estan matant a nosaltres. Heu de fer més.

En aquest sentit, i per acabar en positiu, celebro la campanya publicitària #ElPresentésFeminista de l’Ajuntament de Barcelona, on es mostren diverses situacions quotidianes de “col·legueo” masclista i s’interpel·la els homes perquè no callin enfront del masclisme dels seus amics.

Falten molts dies pel 25N de l’any vinent. Treballem totes i tots per esborrar-lo del calendari?

Anna Pérez

Santa Coloma de Gramenet, 27 de novembre de 2019



Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

One thought on “Avui ja no és 25N