Seguir lluitant, seguir construïnt.


SEGUIR LLUITANT, SEGUIR CONSTRUÏNT

Quan es tracta de governar, no tot es basa en què fas, també és molt important el com ho fas.

En les darreres eleccions municipals de maig del 2015, la ciutadania de Santa Coloma de Gramenet va atorgar majoria absoluta al PSC. Per descomptat, quelcom totalment legítim i respectable dins del joc democràtic. Aquesta potent eina amb la qual es va trobar l’actual equip de govern es pot utilitzar de dues formes: amb humilitat política, escoltant la ciutadania i posant-se al seu servei, o amb prepotència política, aplicant la màxima de l’“ordeno i mando”. Desgraciadament, van optar per a aquesta darrera opció, l’absolutista.

Acaba la legislatura i el sentiment que ens queda és contradictori. Per un costat, satisfacció per la feina ben feta; la que s’ha pogut fer, perquè la maquinària municipal és immensa. I quan els teus regidors i regidores no viuen de la política, sinó que són veïns i veïnes de la ciutat, amb les seves feines, i només el o la portaveu cobra per la seva dedicació, estàs obligat a centrar esforços en alguns temes i descartar-ne uns altres.

Per un altre costat, queda el regust amarg de l’oportunitat perduda. L’oportunitat perduda per part de l’equip de govern “d’aprofitar-se” de nosaltres. Hem estat crítics amb moltes accions del govern. A algunes d’elles ens hi hem oposat frontalment, però aquesta crítica, la majoria de les vegades, ha anat acompanyada de propostes alternatives. Algunes (o moltes) d’aquestes propostes considerem, modestament, que eren valuoses i que es podrien haver aplicat, o com a mínim, considerat. No ha estat així, creiem que per supèrbia, per no admetre que algú altre ha tingut una bona idea (de l’oposició, a més a més), o per immaduresa política, per no haver de rectificar.

Totes les al·legacions se’ns han denegat sistemàticament, malgrat que a vegades, les hem vist proposades o implementades com a pròpies l’any següent. Les alternatives plantejades en els plens a propostes seves de resolució, sovint no han merescut ni rèplica durant el debat. I així tot.

Creiem sincerament que aquest comportament ens ha privat, en molts casos, de poder posar en marxa bones iniciatives i no ho diem perquè sí. Queda demostrat, perquè quan han “consentit” a asseure’s a treballar conjuntament, els resultats han estat beneficiosos per a tothom. Com ha estat, per exemple, en el cas de la redacció del reglament de la moneda local, juntament amb la XES del Barcelonès Nord; o en la guia de contractació socialment responsable, a la qual vam fer nombroses aportacions

La posició més fàcil des de l’oposició és la crítica sistemàtica sense aportar res en positiu. Des del primer moment vam tenir clar que davant la disjuntiva entre fer una proposta constructiva que revertís en la ciutadania, malgrat que l’executés l’actual govern enduent-se el rèdit polític i guardar-nos-la per al nostre programa o per quan puguem ser govern, sempre triaríem la primera opció. Això també ens ha reportat crítiques per part d’altres grups de l’oposició, que ens han acusat de fer la feina al govern. No, fèiem la feina a la ciutadania, és a dir, fèiem la nostra feina.

Un dels aspectes que marca la maduresa d’un individu o d’un col·lectiu és la capacitat d’admetre els errors que comet; tots i totes en cometem. No és el cas del govern de la Núria Parlon. Un dels aspectes que més ha caracteritzat la forma de fer del govern que hem patit aquests darrers quatre anys és la no assumpció de cap error. Sovint sembla que segueixin en l’adolescència política, malgrat que diversos regidors i regidores, alcaldessa inclosa, fa bastants anys que ocupen els seus càrrecs (massa?). El cas més clar que exemplifica tant la prepotència com el no reconeixent de fer res malament és el projecte d’urbanització del Passeig de la Salzereda. Sense encomanar-se a ningú van proposar un projecte que traslladava el passeig a l’altra banda del carrer, al costat del riu, i reduïa de forma dràstica la vorera actual. Prepotència. Com era d’esperar, els veïns i veïnes es van mobilitzar en contra, obligant-los a presentar una segona opció i forçant-los a posar en marxa una consulta a corre-cuita. En la línia de no admetre errades, la mateixa alcaldessa, en veure que l’opció de la plataforma veïnal guanyaria sobradament, va canviar de barret fent seva la proposta dels veïns i veïnes.

No hauria estat molt més fàcil consultar inicialment el veïnat i presentar d’entrada el projecte que la ciutadania volia? O, en cas de saltar-se el procés participatiu (com fan sovint), un cop vista l’oposició dels veïns i veïnes, no hauria estat més madur retirar el projecte inicial, assumir l’error i adoptar el projecte que proposava la plataforma veïnal? De les opcions possibles, en van triar la més prepotent i immadura. Casos com aquests no ens els acabaríem.

Veurem com volen els colomencs i les colomenques que quedi configurat el nou Consistori a partir del maig. El que està clar és que nosaltres hem après el que no s’ha de fer quan manes.

 

Anna Pérez (actual portaveu de SOM Gramenet)


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *