Fer “POP”


Fer “POP”

La nostra ciutat fa “pop”. El govern municipal pretén que una caca rosa gegant alienígena ens acompanyi arreu, colors llampants per animar la ciutadania a un civisme recollidor de caques de gos, un voluntarisme reciclador fosforito. Sí, senyores i senyors, perquè tot i que no ho sembli, el més important no és la caca que es veu, la de tota la vida. La important i urgent és la que no volem veure. Una caca gegant, gens amable. Uns residus creixents, galopants, estratosfèrics i un govern que no ha previst, a aquestes alçades de la pel·lícula, un Pla de residus perquè una caca rosa resoldrà el problema del món. Al·leluia!

Personalment no tinc ni idea de disseny però la caca que preocupa més al govern, la caca de gos, és marró i fa pudor. Embruta els carrers i els omple de “mines antipersona”. Aquest tema és important, genera brutícia. Els nostres carrers podrien ser molt més amables si no hi fossin, això està clar. Surts de casa i pam! ja la tenim davant la porta desitjant ser trepitjada. Preocupa molt, és impopular, lletja i trepitjar-ne una de bon matí no dóna sort per molt que ho pensis com a consol.

Trobo a faltar la CACA enorme, que no és al terra de les nostres ciutats i que la campanya del pop no treballa gens, ni de “rasquis”. El reciclatge és un tema seriós, molt seriós; vital. Sabeu que la nostra ciutat només recicla un 19% dels residus? I que d’aquí al 2020 hem de reciclar el 50% i que, si no ho fem, serem sancionats? Segurament haurem de pagar multes per fer del nostre món una autèntica porqueria. Una merda gegant, amagada als contenidors grisos, silenciada i silenciosa que està generant un col·lapse mundial que no hi ha merda rosa que l’aturi. Una merda que no trepitgem amb la sabata però que s’introdueix als nostres cossos, als aliments, a tot arreu, una plaga sense control.

Ja sabem que la indústria s’ha de posar les piles. Que això del cogombre plastificat és innecessari i que els envasos que generen per qualsevol cosa són ridículs per increïbles i excessius. La Llei ha de ser dura i deixar clar que s’ha acabat el bròquil, ja no ens ho podem permetre i no es pot deixar tot en mans de la població que per manca de voluntat, de visió futurista, formació o vés a saber què només veu la merda de gos i no la que s’escola per les seves vides.

La ciutadania de la nostra ciutat és prou gran per conèixer la realitat amb tots els números i les lletres, i sobretot el color. Perquè el color que ens espera si no canviem la nostra manera de funcionar és gris, ben gris. Davant d’aquesta realitat ja no ens valen campanyes amb merdes gegants de color rosa. Números, percentatges, reflexió i sobretot un bon pla. Un pla valent, transversal i amb recursos. Un Pla que digui la veritat: que la merda no és rosa i que la més preocupant no és als carrers.


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *