DECLARACIÓ DE SOM GRAMENET EN OCASIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA 2018


DECLARACIÓ DE SOM GRAMENET EN OCASIÓ DE LA DIADA DE CATALUNYA 2018

No ens cansarem d’explicar que SOM Gramenet és un moviment municipalista que treballa per fer de Santa Coloma una ciutat més justa, habitable, participativa i solidària. Això no vol dir que visquem d’esquena al que succeeix més enllà dels límits de la ciutat; seria inconscient fer-ho. Per això volem aprofitar aquesta Diada de Catalunya per fer la següent declaració:

La Llei 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre diu en el seu preàmbul:

“El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional.”

No poden ser més vigents aquestes paraules. Estem en un moment de retrocés total de llibertats, amb repressió, presos i preses polítiques, exiliats i exiliades, però també vivim un moment de gran apoderament d’una part important de la població disposada a afrontar l’embat repressiu mitjançant la resistència no violenta i amb l’esperança de l’assoliment d’unes millors condicions de vida de la ciutadania del país. Aquesta Diada 2018 representa més que mai, o com feia temps que no passava, la defensa dels drets i les llibertats.

El juliol de l’any passat SOM Gramenet ens vam declarar a favor del referèndum de l’1 d’octubre com a expressió màxima del dret a decidir i, en definitiva, de la democràcia, s’hi estigués o no a favor de la independència de Catalunya. Durant l’any transcorregut des de llavors són moltes les coses que han passat a Catalunya, però també a Espanya i Europa. Patim un retrocés absolut de drets i llibertats a nivell estatal, europeu i mundial. Síria, Palestina, Iemen, Birmània, la crisi (o genocidi) de persones refugiades en Europa són només alguns exemples de la pèrdua de valors que vivim a escala global. El Regne espanyol, per acció o omissió, és còmplice de moltes d’aquestes injustícies. L’única forma que des de Catalunya puguem posicionar-nos sense fissures en favor dels drets humans (no és ni més ni menys d’això del que es tracta) és tenir un Estat propi que ens ho permeti.

El referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017 va significar una demostració de sobirania a Catalunya sense parangó. Va ser un acte de desobediència civil majúscul on més de 2.250.000 persones, malgrat la violència rebuda per part de les Forces de Seguretat de l’Estat espanyol, van votar lliurement si volíem que Catalunya esdevingués una República independent. L’organització popular (i, en aquell cas, institucional), la dignitat, l’apoderament de la ciutadania va fer trontollar les estructures del règim del 78 que només va poder respondre amb violència.

La resposta de l’Estat espanyol ha sigut la persecució dels nostres representants polítics legítims i d’activistes socials, amb el resultat de presó i exili, i la retallada de llibertats, així com la imposició d’unes eleccions, les del 21-D de 2017, que malgrat el context repressiu en què es van dur a terme, van refermar els resultats del 27-S del 2015 i de l’1-O: majoria independentista al Parlament de Catalunya.

Entenem que hem encetat una fase llarga de resistència i lluita no violenta contra la repressió però que no ens hauria de desviar de la centralitat que representa per nosaltres el dret d’autodeterminació dels pobles i la defensa de la implementació de la República catalana amb valors essencials de justícia social, igualtat i drets humans.

En la legislatura passada ja es van aprovar, pel Parlament català, tota una sèrie de lleis de caràcter social, suspeses immediatament pel Tribunal Constitucional. Considerem fonamental recuperar aquestes lleis que han de ser la base de la República que volem, una República que fomenti els drets socials, l’impuls a la Banca pública, les xarxes d’economia social alternativa, la gestió pública i l’autogestió. Una República d’aquest caire, construïda entre tots i totes, podria, i hauria, d’atreure també aquelles persones que, sense ser independentistes, volen viure en una societat millor, impossible, desgraciadament, dintre del règim del 78 que en el darrer any ha deixat veure, més que mai, l’arrel franquista que encara cova.

S’està permetent que el neofranquisme campi impune pels carrers. Es deia que, contràriament al que succeïa en altres països d’Europa i gràcies a una transició “modèlica”, a Espanya no hi havia cap partit fort d’extrema dreta. Ens enganyaven. El procés català ha servit per evidenciar que hi ha forces polítiques que ja no poden fingir centralitat per més temps.

SOM Gramenet farem tot el que estigui en les nostres mans, sempre des del pacifisme i la no-violència, per fer front al feixisme creixent. Un feixisme el qual, des dels governs d’Espanya i d’Europa, malauradament, s’està permetent que es faci fort però que encara som a temps de combatre. Perquè esperem que no hàgim de lamentar un escenari social i polític tan lamentable com en el passat, amb una Europa i una Espanya capitanejades per règims feixistes i totalitaris. Perquè la memòria ens ha de fer aprendre dels vells errors. Perquè qui oblida la Història, està condemnat a repetir-la.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *