Ara ens cal la República, ara ens cal parlar de vida


Ara ens cal la República, ara ens cal parlar de vida

(Article publicat al número 155 de “El Mirall”)

En les darreres setmanes hem viscut alguns dels dies més intensos i importants de la història de Gramenet, i de Catalunya. Les setmanes prèvies a l’1 d’octubre es van omplir d’amenaces i de setge policial per part de l’estat espanyol. Setmanes, també, en les que el govern i la societat catalana organitzaven a l’ombra tota la logística del Referèndum. El dia anterior a la votació, centenars de persones a la nostra ciutat, com milers i milers a la resta de Catalunya, decidiren que havien de respondre a les amenaces i havien de garantir que els col·legis electorals poguessin obrir.

I així, arribà l’1 d’octubre, i les urnes, les paperetes, i tot el necessari per a exercir el nostre dret hi era on havia de ser-hi.

I les meses es van constituir i els col·legis obriren, i la gent començà a votar.

Però la brutal repressió de la policia espanyola arribà amb força amb pallisses indiscriminades a persones que resistien pacíficament i defensaven el seu dret a votar lliurement. Afortunadament, a Gramenet no vam patir cap d’aquestes escenes, encara que la tensió es palpava a l’ambient.

Es va poder votar.

I el més important de tot és que entre tots i totes vam defensar el nostre dret. La solidaritat es va estendre, i vam viure la jornada de vaga i les manifestacions més multitudinàries, en dècades, de resposta a la tirania i la violència de l’estat espanyol.

(Manifestació en motiu de la Vaga General, el passat 3 d’octubre, a la Meridiana. Columnes de Santa Coloma, Nou Barris i Sant Andreu, avançant plegats)

Érem coneixedors que el moviment per la República catalana era i és majoritari, i que de raons per defensar la República en tenim a manats. Però, passada la jornada de l’1 d’octubre, assumeixes que la determinació de la gent ha superat qualsevol discurs, que la mostra de civisme exemplar que es va viure va més enllà de quatre consignes polítiques, i que la disciplina amb la que es va actuar durant tots aquells dies demostra que ens hi estem jugant molt.

Hi ha molta esperança i determinació dipositada en la construcció de la nova república catalana.

L’esperança i determinació dels que es volen desfer de les institucions franquistes i de la monarquia.

L’esperança i determinació dels que lluiten contra la pobresa i per una societat més justa. L’esperança i determinació dels que defensen la democràcia més enllà del sistema representatiu.

L’esperança i determinació dels que defensen una economia més humana, solidària i de proximitat.

L’esperança i determinació d’aquells que veuen, en el procés constituent, la major oportunitat de repensar la manera com ens relacionem en societat, de repensar la política, l’economia i tots els aspectes de la vida.

Per això, ara ens cal la República, ara ens cal parlar de vida.

Albert Gerard Ventura. Membre de SOM Gramenet
Diumenge 8 d’octubre de 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *