Quatre dies històrics de dignitat i solidaritat


QUATRE DIES HISTÒRICS DE DIGNITAT I SOLIDARITAT

Fa temps que a Catalunya i, òbviament a Santa Coloma, es viuen moments intensos, però tot el que ha passat en els 4 dies que van del 30 de setembre al 3 d’octubre mereix especial atenció.

Hi ha hagut un poble unit que ha estat capaç d’organitzar un referèndum d’autodeterminació desafiant tots els impediments, imaginables i no imaginables, que ens ha posat l’Estat.

Hi ha hagut un poble unit que ha defensat els centres de votació perquè votar mai no pot ser delicte.

Hi ha hagut un poble pacífic que ha resistit unit l’envestida brutal de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Hi ha hagut un poble unit que ha omplert places i carrers per denunciar la repressió ordenada pel govern del PP.

Hi ha hagut un poble unit que ha paralitzat un país per llençar un missatge clar a l’Estat espanyol i al món: som un poble pacífic, violència ni aquí ni enlloc!

Santa Coloma no ha quedat aliena a tot això. Essent com és una ciutat majoritàriament no independentista, la seva gent s’ha abocat aquests dies a la defensa de la democràcia, perquè de seguida es va veure que això no anava d’independència sí o no, sinó de la defensa dels valors democràtics més bàsics. Que parlàvem de drets humans.

La germanor que s’ha produït entre la gent de diferents generacions, ideologies i procedències segur que serà digna d’estudi quan passi tot això. Ni “los más viejos del lugar” recorden una cosa similar i rememoren les lluites per l’ambulatori com el moment més semblant al que ha succeït i està succeint aquests dies a la nostra ciutat.

 

LA DEFENSA DELS CENTRES ELECTORALS I EL REFERÈNDUM

Els rumors del possible precinte dels col·legis electorals per impedir-nos votar, amb tot l’esforç organitzatiu que estava representant, va fer que la gent es mobilitzés. Quatre missatges de Whatsapp, Telegram i Signal entre membres de les diferents entitats i organitzacions de la ciutat van posar en marxa un operatiu per defensar els espais de votació, que va començar el dissabte a la tarda amb la improvisada però eficaç Festa de Tardor a l’IES Les Vinyes i no va acabar fins que va concloure el recompte de l’IES Puig Castellar, que va ser l’últim d’enllestir la feina el diumenge.

La gent es va auto-organitzar i s’ha demostrat que el poble organitzat no té aturador. Entre la tarda de dissabte 30 i la nit de diumenge 1 d’octubre, unes tres-centes persones vam vetllar perquè els cinc centres de votació, que finalment, havien quedat a la ciutat, estiguessin oberts i ni els mossos d’esquadra ni la policia ni la guàrdia civil no els tanquessin o s’enduguessin les urnes. Vam viure llargues hores de nervis, de tensió, de por, però també de compartir emocions i esperances, de fer coneixences. Unes hores que no oblidarem mai.

Contràriament al que va succeir en altres punts de la geografia catalana on es van viure imatges dantesques, a Santa Coloma afortunadament no vam tenir la visita indesitjable de les “forces de seguretat de l’Estat” (mai millor dit, això de “seguretat de l’Estat” perquè, pel que fa a la seguretat de les persones, res de res). Però malgrat no aparèixer en cap moment per la nostra ciutat, durant tot el dia de diumenge es va viure una psicosi col·lectiva davant la possibilitat que apareguessin i retiressin les urnes que tant d’esforç havia costat fer arribar als col·legis, i pitjor encara, que a Santa Coloma es produïssin càrregues com les que es veien en els vídeos que van córrer tot el dia per les xarxes. L’ansietat que tantes persones van viure durant tantes hores és una cosa que també hem “d’agrair” tant al Sr. Rajoy i els seus acòlits com als qui van callar i en van ser còmplices.

Finalment, el dia de la votació va transcórrer amb normalitat, com a mínim amb tota la normalitat que permet aquest estat de tensió continuat que es va viure, però compensat per la solidaritat i la dignitat mostrada per totes les persones que hi van participar. Els col·legis es van tancar, es va fer el recompte, es va omplir tota la paperassa típica de qualsevol procés electoral i finalment es va poder desfermar l’alegria. L’alegria d’haver aconseguit una fita molt grossa amb un Estat poderós al davant, una alegria desgraciadament enterbolida per les imatges de les càrregues policials indiscriminades que totes teníem en la retina. Malgrat això va haver-hi festa a la plaça de la Vila, davant del local de l’ANC Gramenet. Es va anar celebrant a mesura que arribava la gent dels diversos centres electorals. Va córrer el cava.

Al final del dia anàvem a dormir exhaustes i amb sentiments oposats: felices pel que havíem aconseguit i també tristes i preocupades per ser conscients del que era capaç l’Estat.

Algunes fotografies i vídeos de l’1-O a Santa Coloma de Gramenet:

 

[VÍDEO] Arribada dels Bombers catalans, navarresos i bascos a l’IES Les Vinyes, per a protegir els col·legis electorals

[VÍDEO] Moment de la roda de premsa dels bombers a l’IES Les Vinyes, cridant la consigna “Els bombers seran sempre vostres!”

 

PROTESTES CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL

L’endemà van continuar les emocions. A les 12 del migdia hi havia convocades concentracions davant tots els ajuntaments de Catalunya en protesta contra la repressió exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A Santa Coloma vam ser centenars de veïns i veïnes les que ens vam aplegar a la Pl. Vila. Es va formar un semicercle mirant cap a l’Ajuntament. Els membres del govern, amb l’alcaldessa al capdavant, es van situar a l’esquerra. Les consignes contra la violència policial van donar pas al crit de: “Hem votat, hem votat!” que clarament va incomodar la Núria Parlon i els seus, va ser el preludi d’un aïllament posterior molt més clar.

El moment àlgid va ser quan el camió de bombers de la ciutat va entrar a la plaça i es va aturar darrere la gent concentrada. L’esclat d’alegria va ser impressionant. Tothom es va girar cap a ells i va començar una sonora i llarguíssima ovació de reconeixement a la tasca d’aquest cos de seguretat que són els bombers de Catalunya (amb visita a la ciutat d’alguns companys d’Euskadi) que sí tenen clar que la seva preocupació és la gent. Bé, cal dir que no tothom es va girar a ovacionar-los, el seguici socialista va quedar aïllat a l’esquerra de la plaça amb tota la gent girant-los l’esquena. És potser una metàfora del que està passant a la ciutat?

Les sensacions estaven a flor de pell: riures, plors, abraçades… Tota la tensió de la jornada anterior es va canalitzar en aquesta mostra d’estima espontània cap als bombers de la ciutat que tot el dia anterior havien estat als diversos centres de votació de la ciutat, especialment a l’IES Les Vinyes, intentant transmetre una mica de seguretat a tota la gent que els defensava.

 

LA VAGA GENERAL

Però els esdeveniments no permetien un respir. En acabar la concentració, ja alguns dels qui quedaven a la plaça van començar a organitzar la vaga general, o aturada de país, contra la repressió convocada per l’endemà: preparar cartells, pintar pancartes, distribuir grups de treball, etc.

Així doncs, el dia 3 començava amb grups de professors informant els instituts i escoles i amb una cercavila informativa de centenars de persones que van recórrer els comerços i bars de la ciutat a les 9 i a les 11 del matí. El seguiment de la vaga va ser força generalitzat. La majoria botigues ja estaven tancades quan passava la cercavila, la qual es limitava a informar, respectant en tot moment la voluntat dels comerciants que lliurement decidien mantenir el seu establiment obert.

A les 12 del migdia estava prevista una altra concentració davant dels Ajuntaments. A Santa Coloma es va decidir fer una manifestació fins a la plaça del Rellotge. De seguida es va veure que aquesta manifestació desbordaria qualsevol de les que s’havien vist a la ciutat en les últimes dècades i així va ser. Milers de persones van omplir la plaça i moltes més es van anar afegint durant el recorregut. Consignes com: “Porres no, urnes sí”, “hem votat”, “els carrers seran sempre nostres” i “fora les forces d’ocupació” es van anar repetint durant tota la marxa, però també es va sentir de forma espontània i amb certa insistència “Parlon, dimisión”, un clar toc d’atenció cap a la nostra alcaldessa.

De tornada a la plaça, l’aspecte de la manifestació era impressionant. La gent s’havia d’anar situant pels laterals perquè tothom hi pogués entrar. Els de les primeres files van haver de seure a terra perquè la gent de més enrere sentís els parlaments. Hi van intervenir el José Luis Ortega de CGT de l’ajuntament, el Dani Ocaña de la USTEC i Assemblea Groga, el Salvador Clavera d’ERC, la Gabriela Serra de la CUP i la Marta Vallverdú de l’ANC-Gramenet. La consigna era clara i unànime: denúncia contra la repressió exercida cap a la ciutadania durant el diumenge, reafirmació del que havíem aconseguit a pesar de l’oposició estatal i crida a continuar la resistència pacífica.

A la tarda hi havia convocades concentracions a Barcelona, una dels diversos sindicats que promovien la vaga a Jardinets de Gràcia i una altra a la plaça Universitat, que va ser convocada posteriorment per la Taula per la Democràcia. La doble convocatòria no era cap problema perquè la gent desbordava tant els carrers que estava clar que ambdues confluirien.

Des de Gramenet es va considerar que era un moment adient per repetir una marxa a peu, com ja s’ha fet en altres ocasions, de manera que es recollís els companys i companyes de Sant Andreu, Nou Barris i Clot, formant una gran columna que avancés per la Meridiana i el carrer Mallorca fins als Jardinets. A les 15.30 hores es va quedar per sortir des de la plaça de la Vila. La columna de centenars de persones que sortia d’aquí i avançava per Francesc Macià cap al Pont Vell fins a endinsar-se per Sant Andreu ja era increïble, però a mesura que es van anar sumant les provinents dels altres barris de Barcelona, en ajuntar-nos tots i totes a la Meridiana, l’aspecte de la marxa era indescriptible. Durant tot el recorregut s’avançava amb el suport dels veïns i veïnes que aplaudien o repicaven cassoles des dels balcons.

En arribar als Jardinets i veure la gentada que allà s’hi aplegava, el cansament acumulat durant la marxa va quedar substituït per l’eufòria del moment. Com els dies enrere, la comunió entre la gent era admirable. Alguns valents van continuar fins a la plaça Universitat, la majoria vam descansar i vam tornar cap a Santa Coloma abans que acabessin els serveis mínims del metro a les 20 h. La jornada va acabar sense incidents. Els neguits que s’havien creat al llarg del dia sobre possibles infiltrats que es barregessin entre la gent per generar violència no es van produir. Un cas aïllat que va córrer per les xarxes es va neutralitzar sense problemes.

Algunes imatges i vídeos de la vaga general del 3 d’octubre a Santa Coloma de Gramenet:

 

MOMENTS QUE NO OBLIDAREM

Han estat uns dies èpics. És difícil quedar-se amb una sola cosa entre la voràgine d’esdeveniments que s’hi han produït, però potser podem destacar-ne dos: l’agraïment sincer als bombers a la plaça de la Vila on centenars de persones van girar-se cap al camió i van aplaudir, plorar, riure i mil sensacions més durant minuts i minuts, mentre els socialistes s’ho miraven des d’un costat, aïllats de la gent, i la gran manifestació mai vista, l’endemà, amb milers de colomencs i colomenques recorrent els carrers de la ciutat i cridant consignes per la democràcia i la llibertat i contra la repressió.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Un comentari a “Quatre dies històrics de dignitat i solidaritat

  • Santi Tornero

    Qui ho havia de dir, amb els problemes que arroseguem a la ciutat i la poca conflictivitat que n ‘hi ha, i de sobte la gentada que surt al carrer farta d’aquest menspreu als drets mes elementals per part d’un govern tant soberb i autoritari!
    Aixó diu molt del nostre poble!