Crònica del Ple del 28 de novembre


capcalwebple28112016

 

El Ple d’ahir, 28 de novembre, va ser un ple llarg, amb 16 punts a tractar i discutir i diverses mocions a debatre. Podria dir-se, però, que el “Ple popular” ja havia començat una bona estona abans, al carrer. Els crits de “Riera Alta està en lluita!”, “Volem un pati i no un fangal!”, que entonaven pares i mares de l’Escola Riera Alta, va ser la banda sonora prèvia al Ple Municipal que ressonava a la Plaça de la Vila.

regidorssom

Famílies de l’escola havien convocat la concentració davant de l’Ajuntament per exigir millores en el pati de l’escola, que es converteix en un fangal cada vegada que plou.

Però no pensaven quedar-se a les portes; portaven preparada una intervenció al Ple en el punt número 4 – el qual tractava sobre donar compte del pressupost per a 2017 – per a exigir una partida destinada a resoldre el problema. Malauradament, per un error de coordinació, finalment no es va poder fer la intervenció.

gentgranpublic

La sala de plens, plena a vessar (valgui la redundància), feia goig; diverses persones de la ciutat van assistir, ja que tenien molt a dir: es presentaven ni més  ni menys que 8 mocions, moltes d’elles procedents d’iniciatives i plataformes ciutadanes diverses. En parlarem més avall.

El segon punt, estava destinat a ratificar o donar compte de diverses decisions. Podem destacar la injecció de diners a l’empresa Thyssenkrupp Elevadores, SL., ja que aquesta va continuar fent revisió dels diversos accessos mecànics de la ciutat un cop acabat el contracte i, esperant a que se’n fes un de nou, es va decidir funcionar amb una pròrroga. El regidor de SOM Gramenet Aitor Blanc va expressar el vot en contra argumentant que es tracta d’una despesa que es podria haver evitat, ja que és fruit d’una manca de previsió, i va afegir que fa temps que s’ha demanat un informe tècnic valorant la possibilitat de municipalitzar el servei, en comptes d’anar fent concessions constantment a una empresa privada.

Una de les anècdotes de la jornada la trobem al sisè punt, on l’equip de govern donava compte de la resolució d’un judici sobre els càrrecs de confiança. En Dimas Gragera, regidor de Ciutadans, va deixar anar que en cap dels seus ajuntaments hi havia un càrrec de confiança. Riures sarcàstics a la sala, cares de pomes agres entre els membres de l’equip de govern; perquè molts regidors dels altres grups municipals van fer èmfasi en el dilema ètic que suposa nomenar càrrecs “a dit”. La temperatura de la sala de plens, que ja era considerable degut a la quantitat de públic assistent, va començar a pujar considerablement quan especialment l’alcaldessa va posar-se a la defensiva amb un to d’ofensa, ràbia i prepotència que estava a mig camí entre una discussió d’adolescents al pati de l’escola i un culebrot melodramàtic de sobretaula.

pleaitor_serranoDe la resta de punts, podríem dir que el punt vuitè va ser el que va generar més controvèrsia. Aquest proposava l’aprovació d’un suplement de crèdit en el pressupost del 2016 per pagar les obres, inacabades, del pàrquing a la zona del Parc Moragues. Després d’expressar el vot en contra, el regidor Aitor Blanc, en la seva intervenció, va destacar que l’empresa, a part d’estar involucrada (amb un altre nom) al Cas Pretòria, ha deixat obres sense acabar al Barri de Singuerlín, des de l’any 2010. Per no dir que, un cop més, tornem a veure com s’injecten diners a Gramepark. Qui ha dit que el Cas Pretòria és cosa del passat?

Els punts novè i desè, dedicats a resoldre les al·legacions de SOM i ICV sobre la Comissió Municipal de Festes de Santa Coloma, per una banda, i les al·legacions de SOM, ICV i C’s sobre el Reglament de la Comissió sobre la Memòria Històrica. regiscorralEs demanava, essencialment, que aquestes Comissions fossin vinculants i no només informatives. Perquè, de què serveixen, si al final tot ho decideix unilateralment l’equip de govern? Això és participació? Arribats a aquest punt, per un moment, va donar-se una situació francament delirant i surrealista: l’alcaldessa va acusar les Festes Alternatives de ser poc participatives. Sí, les mateixes festes que es van formar en el seu dia perquè la organització de les oficials era absolutament hermètica a les propostes de la ciutadania; les mateixes que, any rere any, fan una crida oberta i repetida a tothom per a la seva concepció, preparació, i organització; les que tant costen d’aixecar cada any amb l’esforç de tantes i tantes persones de la ciutat que, a títol individual, les fan possibles; les que han intentat travar i capar mil i una vegades des del govern. Per si no fos poc, la crítica poc afortunada de Parlon va degenerar en un paternalisme – un punt despòtic -, quan va insinuar que l’Ajuntament finança les FMA, auto-denominant-se, literalment “Mama-Estat”. Un moment. Que es pari el món, que baixem! Què diu què què? I una altra observació: l’alcaldessa no és la “Mama-Res” de ningú. Els diners no són seus, ni del seu Govern. Són de tots i totes. Sembla que això, però, encara no els ha quedat prou clar. Tant de temps governant en majoria són perjudicials per a la salut democràtica.

Continua pujant la temperatura. Perquè, dels últims cinc punts, referents a qüestions d’urbanisme, el punt tretzè i catorzè es referien a una compra d’un espai qualificat com zona verda. La regidora de SOM Patrícia Lafuente, per enèsima vegada, expressa la contrarietat que produeix un punt com aquest, quan ja venen de lluny les “arxi-conegudes” lluites i demandes dels veïns i veïnes per a tenir més zones verdes.

No tornarem a repetir els arguments que ja hem expressat en diverses ocasions del per què creiem que el govern del PSC de Santa Coloma fa una gestió pèssima d’aquestes qüestions en l’àmbit d’urbanisme i medi ambient.

plepatricia_mas

Però el que sí que sembla una autèntica broma de mal gust és el projecte d’edifici que està previst que sigui construït a Can Zam el qual Lafuente va qualificar d’aberració estètica i mediambiental”, i que trenca absolutament la connectivitat biològica i fragmenta completament les poques zones verdes que tenim. L’edifici projectat, això sí, és d’un color verd nuclear i fosforescent que fa caure de cul. Sembla ser que no han entès del tot a què es refereix la gent quan demana més “espais verds”. Jutgeu vosaltres mateixos.

Un cop acabats els punts, passem a les mocions: la primera, presentada per la PAICAM (Plataforma d’Afectats per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) va ser aprovada per tots els grups municipals a excepció del PP, que es va abstenir. paicammocioLa segona també va ser aprovada: feia referència a la lluita de la plataforma SOS Gent Gran, que demana una residència i Centre de dia públics i a l’abast de tothom, així com també la posada en marxa, per part de l’Ajuntament, de pisos tutel·lats; en aquesta darrera qüestió, l’alcaldessa es va comprometre a gestionar-ho i posar-ho en marxa dins d’aquesta legislatura. Consta en acta i estarem pendents de que s’acompleixi. Després, va venir la moció referent al 25 de novembre contra les violències masclistes. Van fer intervenció els col·lectius Dones Artemis i Zona 8. Una intervenció de dues dones de diferents generacions, però amb un front comú; denunciar i aturar la violència vers les dones. Ambdues van fer evident el llarg camí que encara ens queda recórrer a tots plegats, de forma individual i col·lectiva, a casa i a la societat en general, per a guanyar aquesta guerra. Moció aprovada per unanimitat.

La moció més controversial va ser la quarta, presentada per la PAH Gramenet, demanava l’empadronament d’aquelles persones que complissin els requeriments i, d’accelerar-lo quan hi ha risc d’exclusió social o residencial. pahmocioDesprés de les intervencions per part de la PAH i del Centre d’Acolliment, les assisstents a la sala de Plens van reclamar, directament, a l’Alcaldessa el seu dret a ser empadronades. Arriba l’hora de votar i toca mullar-se: el PP va votar en contra, expressant-se amb un eloqüent “No.”. I ja està. Per què dir més, quan ideològicament es defensa obertament un model de societat elitista i classista? Doncs això, que no calen més explicacions. No, perquè no.  Ciutadans, després de molt marejar la perdiu amb l’acostumat discurs populista que amaga l’essència d’un partit de dretes, es va abstenir. Vot a favor d ‘ICV-EUiA i SOM, que se sumaven i presentaven conjuntament a la moció.

pahpublic

Moment de redoblí de tambors: el vot del PSC. Resumint: que tot està ben fet, que aquí no passa res. Vot en contra. Una moció com aquesta, de gran importància per la ciutat i la població més desfavorida, no es va aprovar. Crits de protesta. Una dona entre els presents, mostra la seva profunda indignació cap al govern; no és per menys, malviuen en terrible precarietat amb el seu fill de 9 anys, que no pot accedir a certs serveis perquè encara no ha pogut empadronar-se. L’alcaldessa ho deixa clar; casos particulars, no els volem tractar aquí, passem al punt següent. La ràbia de la dona, provoca la de l’alcaldessa, la qual continua, sota els crits i les queixes de la ciutadania, exigint passar de punt i ignorar la tensió que s’està vivint en aquells moments. La PAH marxa indignada i amb una sensació d’impotència.

regisguaisLes següents mocions, després del sufoc i la tensió, van anar ràpid: una, referent a la segona activitat de les persones que integren els cossos de seguretat de la ciutat, contra la pobresa energètica i la reforma horària. Aprovades. Per acabar, la vuitena i última moció, referent a la re apertura de la ràdio municipal, va tombar-se: en quedar en empat tècnic, l’Alcaldessa va fer ús del seu vot de qualitat per desempatar i decantar la balança en contra.

S’acaba la funció. Marxem cap a casa, un cop més, amb la certesa de que alguna cosa falla. Democràcia era això? Encara hi ha molt per fer. Seguirem.


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *