Ni una menys!


banner25novembre

Ni una dona menys a causa de la violència masclista!

Home mata dona: desenes en el que portem d’any, i uns quants més en investigació. 87 feminicidis i assassinats que no s’expliquen sense una cultura i una societat que permet l’agressió, que veu amb “naturalitat” que l’home exerceixi el poder sobre la dona; que va més enllà dels discursos, que es riu d’ella i la infantilitza.

Home viola dona: segons el Ministeri de l’Interior, una violació cada vuit hores. Amb tot l’horror. Individualment i en grup. Cosificant la dona i enregistrant-ho tot com si fos una pel·lícula o un d’aquells anuncis que en trepitgen la dignitat.

Home pega dona: Agredeix, colpeja, fereix, rebenta el seu cos. Una vegada més exercint un poder que no li correspon a ningú, però que tradicionalment és assumit per l’home com a un dret. I també l’insult, el menyspreu, el típic “sense mi no vals res”, i la degradació de la dona en tots els àmbits.

bannerinfodades25novembre

Dona denuncia home. Més de 900.000 denúncies els últims sis anys. Quan sobreviu i pot fer-ho, perquè el resultat de moltes violències masclistes que coneixem és l’assassinat. Però si aconsegueix denunciar haurà de passar primer per la sospita de la falsedat, de la revenja, de l’odi. Haurà de demostrar que no hi ha dubtes sobre la seva honorabilitat. I, davant dels rumors, les dades: només 164 denúncies falses de les més de 900.000.

Home culpa dona. Per la roba, per l’hora, pel carrer, per anar sola, pel seu comportament. Seguim en un cercle que acusa la dona i exculpa l’home, que tendeix a justificar-lo públicament en el seu comportament violent contra la dona. Aquest patriarcat que tots coneixem, des de la broma fàcil o el vídeo compartit a les xarxes socials, fins al més físic i letal.

I també som homes defensant dones des de la condescendència, des d’una comoditat física, impol·luta. Amb la seguretat que no ens maten, violen, vexen, agredeixen i insulten per ser homes.

Es necessita molta educació i molta Educació. Primer per a educadors i educadores, i per a famílies. També per a la infància i la joventut. I, mentrestant, autodefensa, denúncia pública i solidaritat; perquè “ni una més” pot ser un lema a la nostra boca, però a elles els hi va la vida.

jomirotuescoltes_masclisme

Autodefensa sí, però como deia ella: “S’ha d’ensenyar menys a la dona a defensar-se i més als homes a no violar”. Perquè hi ha noves eines de l’Administració i millores legals contra la violència masclista, però si no assumim qui és sempre la víctima i qui sempre l’agressor, i que no hi ha motiu que justifiqui cap violència masclista, no haurem canviat la nostra mentalitat. I això és imprescindible per a veure la realitat tal com és al carrer, als centres de salut i a les comissaries.

I la denúncia pública no només a les places i dies assenyalats, de forma impersonal i genèrica. Denúncia de cada agressió, denúncia al moment, amb les forces i les estratègies que tinguem, cridant a d’altres, cridant de lluny…el que sigui necessari.

I la solidaritat, amb un missatge clar: el culpable és ell; no se’t qüestiona per ser dona, et devem tot el respecte del món.

Aquí et deixem el nostre desig: ni una dona més engreixant les llistes de víctimes. Ni una dona menys a causa de la violència masclista.

 

 SOM Gramenet, 25 de novembre de 2016


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *