Relat d’una marató d’injustícies: 11 desnonaments en un dia


pahweb

La realitat sempre supera la ficció. Ahir a Santa Coloma vam viure una llarga jornada d’injustícia (però, alhora, de solidaritat), amb 11 desnonaments en una sola ciutat, quan les dades del Poder Judicial diuen que entre l’abril del 2015 i el març de 2016 a tota Catalunya es van produir 74 desnonaments diaris.
Tot va començar amb dues convocatòries paral·leles: la capacitat de treball de la PAH va fer possible que dos desnonaments a la mateixa hora poguessin tenir resposta i s’aturessin gràcies a la reivindicació i solidaritat de la gent. Perquè allà no hi era, l’Ajuntament.

 

img-20161115-wa0005

La repartició entre dos grups va haver de continuar: dos desnonaments més es donaven en hores molt properes i cadascun en una punta diferent de Santa Coloma. La primera sorpresa arriba quan a la porta del costat d’un d’ells hi ha un quart desnonament del que la PAH no en tenia coneixement: hi havia menors a dins, i el propietari de l’immoble era Bankia. Tots tres es van aturar gràcies a la PAH. Tampoc hi era, en cap d’ells, l’Ajuntament. Després, per si fos poc, va tocar córrer, literalment, de Riu Nord al Raval perquè els mossos d’esquadra havíen organitzat un cordó policial tancant tot el carrer per impedir el pas a l’habitatge que volíen desnonar. De nou, una altre sorpresa: al mateix carrer, cinc números a dalt, s’acabava de produïr un altre desnonament, del qual la PAH tampoc en sabia res.

La presència de la policia mai és agradable i sempre augura moments tensos. I així va ser. Kutxabank estava disposat a dur a terme l’execució hipotecaria –quan la família portava deu anys vivint allà i té bona part del pis pagat-; els de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra estava preparada per a defensar els interessos del banc i actuar en conseqüència; però la PAH estava preparada per cridar ben fort i pressionar, dins les seves possibilitats, per a que el banc negociés, tirés enrere el desnonament i acceptés un lloguer social. Finalment, els tècnics de l’Ajuntament van aconseguir convèncer el banc per a postergar el desnonament durant tres mesos, i amb aquest temps l’afectada pugui sol·licitar el lloguer social i la condonació del deute. Una victòria petita i parcial per sortir del pas després de molts moments de tensió i d’impotència, enfront d’un cos policial que tenia assetjat el carrer i la mobilització ciutadana.

 

img-20161115-wa0004
Per acabar amb la marató d’injustícies, calia assenyalar als culpables, així que la concentració davant l’últim intent de desnonament va continuar fins a la seu de Kutxabank, perquè “Aquest banc  enganya, estafa i fa fora la gent de casa seva”. Cap regidor del govern va aparèixer en cap moment, i alguns ni tan sols van atendre el telèfon quan era necessari. Però si que ens van informar després de tota la marató que, en realitat, no hi havia hagut sis desnonaments, sinó ONZE.
I per si la situació no era ja prou humiliant i devastadora, l’alcaldessa Núria Parlon, des del seu compte Parlon#apeudecarrer (quina ironia!), s’atreveix a fer aquest tuit: “algun@s hacen ruido otros trabajamos todo suma!”, amb un cinisme i despotisme flagrants. Com es pot arribar a ridiculitzar a la PAH? Un moviment social tan fort que s’ha guanyat a pols el respecte i l’admiració del gruix de la població per la seva tasca social, humana i valenta; tant com per atrevir-se a lluitar contra bancs i contra les polítiques inhumanes que, any rere any, el “PPSOE” ha afavorit. La PAH, un col·lectiu ciutadà, de la gent del cerrer, que treballa voluntàriament i sense descans, i que ha arribat a uns nivells de coneixement legal i administratiu sobre tot el que envolta els desnonaments que la majoria de gent desconeix. Vergonya i més vergonya.

parlonlistilla
Per sort o per desgràcia, de ben segur que res aturarà a la PAH a continuar lluitant contra la pobresa d’habitatge i energètica. Tot aquest drama social, però, és una qüestió insostenible i impermissible, una vulneració directa dels Drets Humans que es produeix dia rere dia, sense que les administracions públiques donin respostes efectives, i sense que Ajuntaments com el de la nostra ciutat focalitzi esforços en la cerca d’habitatge social, quan tenim centenars d’habitatges buits a Gramenet.

 

15094404_554657931405622_6807281319557703681_n
Només ens queda dir: visca la PAH, la seva lluita i la seva valentia! Per part nostra, teniu tot el  suport i la més profunda i sincera admiració.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *