Crònica del Ple


capcalple241016

 

El ple del passat dilluns dia 24 d’octubre va transcórrer sense gaires sorpreses i amb la sensació de què, cada mes, assistim a una mena de paripé que bé podria fer seu el títol de “La història interminable” o “Atrapat en el temps (El dia de la marmota)”.

 
Primerament, es va procedir a l’aprovació de diversos acords i decrets referents a la gestió i al personal de l’Ajuntament (alguns d’aquests punts ni tan sols es votaven). SOM Gramenet va mostrar-se en reticent respecte a qüestions com la gestió del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària), gestionat per un Consorci amb capital privat, amb el qual aquest grup municipal no combrega, ja que, com va assegurar la regidora de SOM Alba Calvo, “Nosaltres apostem per la municipalització”. Això es va reflectir amb un vot d’abstenció, per considerar el SAD, malgrat tot, “un servei imprescindible que cal garantir”, però en unes condicions justes, assegurant els drets laborals de les treballadores familiars i de la llar, que el Consorci no garanteix.

img_3596
Dues qüestions que també van ser tractades, al ple i que varen ser aprovades malgrat el vot en contra de SOM Gramenet i altres formacions, varen ser les referents al PGM i el nomenament de consellers de l’empresa municipal Gramepark.

 
Respecte al primer i en relació a la Pinta Verda, un cop més, “Sant Tronem-hi”; demanen l’aprovació d’un nou annex a un projecte que en teoria, i malgrat les reiterades queixes de manca de participació, ja estava aprovat en un ple anterior i, per si fos poc, demanen un vist-i-plau que sembla ser que no necessiten, o que tant els hi fa, amb un marge de temps més que insuficient per a poder analitzar-lo com caldria. Patrícia Lafuente, regidora portaveu en aquest punt, a més, valora que la suposada millora que planteja l’annex no està garantida, doncs l’orografia complexa i muntanyosa de Santa Coloma requereix un plantejament específic i que els terrenys no siguin tractats com si el terreny fos pla com el “d’un poble del delta del Llobregat”. Per descomptat, un rotund vot en contra.

 
Va ser la mateixa Patrícia Lafuente qui va encarregar-se d’emetre, un cop més, el vot en contra en referència al punt de Gramepark. Què podem dir respecte a això? Ens avorreix profundament repetir-nos; incertesa respecte al passat i futur de l’empresa, incertesa respecte a la seva gestió, els seus deutes… Per què necessita més consellers? Quina és la seva raó de ser? Cap a on va? A què fan olor els núvols?

img_3598
Per si no fos poc, Gramepark va seguir sent un dels protagonistes en el següent punt, el qual tractava d’una proposta d’aprovació de modificació de crèdit en el pressupost 2016 destinada a l’amortització del deute; recordem que l’empresa privada Gramepark continua dependent de la injecció de diners públics de l’Ajuntament; en altres paraules, que entre tots estem pagant la “bancarrota” de l’especulació immobiliària. I no només això, sinó que un dels préstecs amortitzats amb aquesta operació és a favor del grup BBVA, entitat malauradament famosa pels rescats de milers de milions d’euros que ens ha costat a tots els contribuents i que, a més, és l’entitat més bel·ligerant en processos de desnonament a Santa Coloma. Un cop més, vot en contra.

 
I arriben les presteses “mesures estrella” del consistori: les Ordenances Fiscals i els Pressupostos. Presteses, perquè la proposta que presenten aquest any ve a ser una còpia del que teníem l’any anterior, amb quatre retocs aquí i allà i… voilà! Com a mostra, un botó: la pujada dels preus del Patronat de la Música un 2%, quan l’any passat ja els van pujar un altre 2%. L’Escola de Música tendeix a l’elitisme amb el beneplàcid d’aquest equip de govern. La música és un aliment per a l’ànima, que hauria d’estar a l’abast de totes les classes socials.

 
img_3601Sobre la resta de propostes, podem apuntar com a destacada la congelació de la majoria de les taxes i els preus públics; immobilisme, com el què desprèn el consistori. Des de SOM fa temps que es proposa la tarifació social com al model més just i equitatiu: qui més té, més paga. Però sembla ser que al PSC, malgrat omplir-se la boca amb què estan d’acord amb la tarificació social, a l’hora de la veritat li fa una mica de mandra modificar les seves polítiques: continuistes, tapaforats d’injustícies per obrir-ne d’altres , ignorant les necessitats reals.
De tot plegat, la major novetat és que faran un “procés participatiu” per a les ordenances i els Pressupostos, que en llenguatge real vol dir fer una xerrada per districte, explicar el que faran, i tornar cap a “casa” (l’Ajuntament) a aplicar el que ja havien aprovat inicialment, però amb l’efecte “Placebo” d’haver fet el que s’havia de fer.

 

 

Ja eren prop de les 23h i a la sala només quedaven les regidores i regidors, img_3602i quatre gats de “públic”. No varen ser poques les vegades que els regidors de l’oposició van expressar la necessitat de realitzar un Ple extraordinari quan cal tractar temes tan importants i transcendents com l’aprovació de pressupostos. Però bé, a la fi varen arribar les mocions. Després d’una moció de suport a la iniciativa ciutadana per un salari digne “Anem a mil”, afortunadament aprovada per majoria, des de SOM Gramenet vam presentar-ne dues més. Una, en contra del bloqueig dels EEUU sobre Cuba, amb una intervenció animada d’en Corral, recordant-nos al nostre estimat Camarassa, que segur hagués estat present al Ple. img_3611Va ser aprovada amb la majoria de grups a favor.

L’altra era una moció de suport als companys de Badalona, que han estat cridats a declarar per obrir les portes de l’Ajuntament un 12 d’octubre –cosa, d’altra banda, que fan molts ajuntaments, i que mai havia estat tractada com a delicte. Es va aprovar, després del molta filigrana discursiva del senyor Esteve Serrano; que sí, que no… ara semblava que votaria en contra… ara a favor… i al final, abstenció. Sorpresa!

 

img_3619
El colofó final va ser la votació d’una de les últimes mocions (ja eren quasi les 24h) que SOM presentava juntament amb ICV-EuiA i Ciutadans, per “unes bones pràctiques en la comunicació local pública”. Si fins ara algú tenia algun dubte de la poca voluntat de transparència del govern del PSC de Santa Colma, tot dubte va quedar disipat. Segons van argumentar, no existeix reglament que reguli l’ús dels mitjans de comunicació de l’Ajuntament, i per tant, tots estan en poder i ús arbitrari de l’equip de govern. No, no es van abstendre; el vot va ser en contra. En CONTRA. Tal qual. Va ser un NO rotund a aplicar bones pràctiques en els mitjans de comunicació públics locals. Un NO rotund a crear un codi ètic per al què, recordem, és el quart poder. “1984; Gran Hermano te vigila”, “Fahrenheit 451”,… de sobte, títols com aquests assaltenla ment.

 
Finalment, la conclusió a la que s’arriba Ple rere Ple és inevitable; l’equip de govern del PSC són polítics professionals. Molt professionals. La manipulació, la tergiversació i la condescendència en el tracte vers l’oposició són qualitats que esgrimeixen amb una facilitat formidable. Davant d’aquest circ lamentable… potser només queda posar-se un nas vermell i posar-se a riure.


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *