Una petita victòria i una pregunta: habitatge, dret o negoci?


patriciaPatrícia Lafuente
Regidora de SOM Gramenet

Gràcies al treball en xarxa amb diversos municipis vàrem assabentar-nos que l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial, l’IMPSOL, una empresa de l’AMB que es dedica a la promoció immobiliària, tenia més de 20 pisos buits a la promoció de Joan Ubach i Avinguda Generalitat a Santa Coloma de Gramenet i tenia previst aprovar de forma imminent les bases per tal de posar en lloguer amb opció de compra mitjançant concurs aquests immobles.

Des de Som Gramenet vàrem pressionar per a que aquestes bases contemplessin l’adjudicació mitjançant un barem social, és a dir, que es tingués en compte la situació econòmica i social dels demandants d’habitatge per donar preferència a famílies amb més dificultats.

La minúscula victòria és que les bases que s’han aprovat finalment prioritzaran la concessió dels pisos a aquelles famílies amb majors dificultats econòmiques, no obstant altres demandes que fèiem com la rebaixa dels preus de lloguer o la desaparició de l’ opció de compra per tal de mantenir aquests habitatges dins del parc d’habitatge públic no han estat acceptades.

Preguntes amb respostes il·lògiques.

Entenem que la lògica de la política pública d’habitatge hauria de ser garantir el dret a un habitatge digne, però com anem constatant des que vàrem entrar al Ajuntament, no sembla aquesta la prioritat de les institucions públiques.

Què ens trobem? Doncs ens trobem que tant l’Ajuntament com organismes supramunicipals (AMB, Generalitat…) fan política d’habitatge a través d’empreses “públiques”, en el cas de Santa Coloma mitjançant Gramepark.

Què implica fer política d’habitatge mitjançant una empresa? Doncs que les lògiques que s’apliquen en la presa de decisions són el sosteniment o lucre de l’empresa. Per entendre’ns, en el cas que ens afecta de més a prop: Gramepark, durant anys la seva gestió va ser la del “pelotazo” immobiliari generant unes plusvàlues que pel que sembla revertien en les butxaques opaques de constructors i polítics (encara pendents de judici), actualment Gramepark està sumida en un forat de deute que fa que tota decisió que es prengui sigui pal·liar aquesta situació per evitar entrar en concurs de creditors.

I mentrestant, què està passant amb la política pública d’habitatge? Doncs que està segrestada ja que s’està tractant l’habitatge com a bé de consum i no com a dret. Anteriorment les empreses públiques feien grans promocions especulant amb el dret a l’habitatge i ara per tal d’eixugar el deute contret s’estan venent o llogant a preus de mercat habitatges que són propietat de l’administració, estan desmantellant l’habitatge públic.

Què pensem? Doncs que tota política d’habitatge l’hem de fer entre tots i totes. No volem que lògiques empresarials decideixin per sobre el dret a l’habitatge. No volem Grameparks, ni IMPSOLs, ni INCASOLs que prenguin decisions avantposant els interessos econòmics a un dret fonamental. Volem recuperar tots aquells habitatges buits en mans de grans tenedors -especialment bancs- que s’han lucrat amb la bombolla immobiliària, per tal que aquests immobles compleixin el seu únic objectiu possible: ser un habitatge digne.

Com anunciàvem hem aconseguit una petita victòria emmarcada en un contínuum de decisions anquilosades a entendre l’habitatge com un negoci i no com un dret innegociable.

[Article publicat a Canal 150 Gramenet el 26 de maig de 2016]


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.