Plens al carrer. Plens oberts.


Anna Pérez RodríguezAnna Pérez
Membre de SOM Gramenet

Cada dimecres, les 12 regidores de SOM Gramenet (actuals i futures) ens reunim per tractar els temes de l’ajuntament. El dimecres anterior a cada Ple aquesta reunió és especialment intensa perquè hem de decidir el posicionament i argumentari de cada punt de l’ordre del dia del següent Ple. Aquestes decisions s’intenten fer extensives a la Coordinadora de SOM però, en la pràctica, el gruix més important de les mateixes s’acaben prenent en aquestes reunions dels dimecres. Això era una anomalia en el funcionament de SOM Gramenet perquè en els fonaments de la nostra organització hi ha que totes les decisions es prenguin el més col·lectivament possible. És veritat que aquests posicionaments no els decideixen una o dues persones sinó 12, però per nosaltres era insuficient.

Doncs bé, després d’uns mesos per organitzar-nos i prendre el pols a la Institució, finalment el passat dimecres vam poder posar remei a aquesta anomalia substituint la reunió de regidores a l’Ajuntament pel primer Ple al carrer, bé en aquest cas, per qüestions de temperatura, va ser a al Centre Cívic Can Mariner, però en qualsevol cas obert a tota la militància de SOM Gramenet i a tots els veïns i veïnes que s’hi volguessin afegir.

No ens enganyem, discutir els punts de l’ordre del dia és una tasca feixuga i desagraïda, però malgrat això unes 30 persones van decidir ocupar la seva tarda de dimecres en aquesta activitat participativa (de participació real, ja m’enteneu) en comptes de en les múltiples tasques quotidianes que ens ocupen diàriament a cadascú de nosaltres.

En la meva modesta opinió l’experiència va ser molt satisfactòria, i ho va ser des d’una doble vessant: per un costat les persones assistents van fer aportacions de gran interès i d’altra, aquest tipus de dinàmiques permeten un traspàs de coneixement sobre les “interioritats” del funcionament de l’Ajuntament per part dels qui hi estem més ficats.

Personalment en els últims mesos he après un munt sobre molts aspectes de la “maquinària” institucional que fins ara m’eren totalment desconeguts (i el que em queda!). Per desgràcia, aquesta és la tònica general, per tant, aquests espais de participació és converteixen en un veritable intercanvi de coneixements que és el primer pas per assolir l’apoderament col·lectiu necessari per canviar el que no ens agrada del nostre voltant.

La idea, doncs, és consolidar aquest nou espai de debat i participació i si això s’aconsegueix, fer-lo créixer i estendre’l a tots el barris de la ciutat. Que arreli o no està en les nostres mans, en les teves.

[ Article d’opinió publicat a El Mirall de març de 2016]


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.