Jornada de Transparència o que ens agafi confessats


L’Ajuntament va organitzar una jornada de presentació i debat sobre la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el procés d’aplicació de la mateixa a l’administració municipal.

Albert Gerard

Albert Gerard Ventura
Membre de SOM Gramenet

Com a presagi del procés d’implantació de la llei, la jornada comença quaranta minuts tard doncs la primera ponent es troba en un embús. Així que en Rafael Jiménez Asensio, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, fa la seva ponència primer, cosa que es traduirà en una improvisada contraponència posterior. En Rafael introdueix la idea de ‘bona governança’ com a englobadora dels altres conceptes com la transparència i el bon govern. La bona governança inclou una mirada exterior al concepte de bon govern. La transparència s’ha d’entendre com una eina que garanteixi l’accés a la informació pública, faciliti la rendició de comptes, previngui la corrupció, augmenti la confiança ciutadana vers l’administració i ajudi al control democràtic del poder. La transparència té diverses dimensions com la publicitat activa, l’accés a la informació pública, la transparència col·laborativa o les dades obertes (‘open data’). Respecte a l’accés a la informació pública encara s’utilitza poc per part de la ciutadania i manca pedagogia respecte els drets i les responsabilitats de la mateixa vers la transparència i l’accés a la informació. La ciutadania pot sol·licitar tota i qualsevol tipus d’informació que vulgui sense al·legar motiu, encara que ja estigui publicada a la web, i l’entrega de la informació per part de l’administració ha de ser en un mes. Tot i l’expressat anteriorment, existeixen clàusules d’inadmissió d’accés a la informació pública per motius de dades personals, dades de menors, propietat intel·lectual i industrial, etc.

Existeix el debat obert entre l’accés a la informació pública versus la protecció de dades. Tota la informació que es faci pública s’ha de filtrar per evitar publicar informació personal i s’haurà de dissociar la informació personal i justificar la inadmissió en els casos corresponents. Segons el criteri del ponent, la Llei disposa d’un bloc de responsabilitats i de sancions “massa dures” cap als alts càrrecs de l’administració: regidors, directius, etc. La Llei introdueix molts altres elements d’aplicació com el portal de transparència o el sistema de garanties. La transparència s’ha d’entendre com a eina i també com a objectiu. El grau de maduresa de la transparència es pot classificar en: mentidera, aparent, de compliment de la llei i efectiva. L’objectiu òptim és arribar a una transparència efectiva vinculada a la participació ciutadana i a la rendició de comptes.

Arribada la Gemma Calvet Barot, directora de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la ponent introdueix que l’Estat espanyol és el darrer país europeu amb una Llei de transparència. La Llei prové d’una directiva europea i en certa part és realitat pels nombrosos casos de corrupció. La Llei catalana de transparència ha estat consensuada amb tots els grups polítics del Parlament. La transparència i la participació ciutadana s’han d’entendre com ens vinculats però diferents. Així, el Títol III de la Llei de consultes legisla aspectes de participació ciutadana. La transparència horitzontalitza l’administració. D’acord amb la ponent, el règim sancionador de la Llei de transparència vol prevenir la càrrega penal sobre l’Administració en certs casos i que es solucioni en un àmbit administratiu, matisant així el posicionament del ponent anterior sobre la duresa del bloc de responsabilitats i sancions de la Llei.

La sessió s’anima amb un intercanvi de visions entre la perspectiva d’un acadèmic i consultor que troba que la Llei li dóna un caràcter sancionador i matisos negatius a l’aplicació de la transparència enlloc de donar-li un caràcter positiu i d’oportunitats, i la perspectiva d’una directiva de l’administració que considera que la Llei estructura i articula l’aplicació de la transparència definint les obligacions i responsabilitats de cadascun dels actors. Encara de les pulles entre ambdós ponents, les ponències han estat prou espesses. En aquest moment arriba la pausa per prendre un cafè i unes pastetes.

Després de la pausa, és el torn de la Marta Corcoy Rius, membre del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB. Aquesta institució avalua i reconeix la tasca de transparència i comunicació pública dels ajuntaments amb el segell Infoparticipa. Dins dels criteris d’aquest segell, Santa Coloma disposa d’una bona puntuació, mancant-li dos dels indicadors: la publicació de la relació de llocs de treball i les retribucions del personal laboral i funcionari de l’ajuntament, segons les categories, i la publicació al web la relació dels serveis que es presten (carta de serveis) i els compromisos davant la ciutadania. La ponent introdueix elements que des de SOM Gramenet hi estem d’acord i que, en molts casos, hem sol·licitat al govern municipal dur-ho a la pràctica. La informació publicada per l’administració ha de ser intel·ligible per la ciutadania. Per exemple, el pressupost municipal s’ha de penjar a la web en un llenguatge planer, una estructura entenedora i penjar-ne el seguiment periòdic del pressupost. També les actes dels Plens municipals han de ser públiques. I a més, al dia següent de cada Ple s’ha de publicar una crònica del mateix informant també dels posicionaments i la feina de l’oposició. Aquesta informació sobre els grups de l’oposició hauria d’incloure’s en les diferents comunicacions de l’ajuntament. La ponent considera que hi ha un abús de repositoris web: la web municipal, la seu electrònica, el portal de transparència, etc. S’hauria de simplificar i que la web municipal fos tota accessible, transparent i intel·ligible. La informació més demandada per la ciutadania general són sous dels regidors i els alts càrrecs, informació sobre els grans contractes i obres, i sobre les subvencions.

Finalment, la Carme Borreguero Pinel, coordinadora del Programa de transparència i qualitat democràtica de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, presenta el pla de l’Ajuntament per aplicar la Llei de transparència i per avançar cap a un govern obert incloent aquest quatre branques: la participació, la col·laboració, la transparència i les dades obertes. L’Ajuntament disposa d’un Reglament municipal de participació i la transparència s’avalua mitjançant els indicadors de transparència dels organismes Transparència Internacional i Infoparticipa. Dins del programa de transparència s’engloben la publicitat activa, el dret d’accés a la informació publica, les mesures estructurals i organitzatives i les mesures transversals. Les actuacions concretes del programa de transparència inclouen les següents: la creació d’un Comitè tècnic de govern obert, l’elaboració d’un Codi ètic, l’avançament cap a l’administració electrònica, l’adhesió al servei de transparència del Consorci AOC, un pla de formació per als treballadors municipals, l’actualització de les cartes de serveis, la millora de la gestió documental, la simplificació dels procediments, la clarificació i la millora de l’accessibilitat de la web municipal, la definició d’uns indicadors de qualitat propis, etc. Sobre la informació i les dades públiques i obertes, s’ha de garantir el compliment del principi de veracitat i la revisió i l’actualització de les mateixes.

En termes generals totes les ponències, com també SOM Gramenet, consideren la transparència com un element clau i transversal per modernitzar l’administració pública, per millorar l’eficiència i l’eficàcia de la tasca desenvolupada per la mateixa i per facilitar la rendició de comptes i el control democràtic de les actuacions públiques. Però els ponents valoren que la Llei de transparència és força ambiciosa i difícil de complir en tots els aspectes, donada la situació pressupostaria i de personal actual de la majoria dels municipis. SOM Gramenet, com sempre, estarem atents als passos que faci el govern municipal i exigirem l’aplicació de totes les mesures que portin l’administració a ser plenament transparent i accessible. Entenent la transparència com una companya de viatge de la participació ciutadana deliberativa i decisòria, amb un gran valor pedagògic en si mateixa de coneixement i salvaguarda del bé comú.

Referències introduïdes per les ponències:


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.